L'arpa i les seves vibracions, 356

Entrada

 Dedicat a la Marta (Todoreh, bloquera i company de viatges) i als altres bons amics que últimament em pregunteu que vull dir quan parlo d' un canvi en la meva vida.

Avui estic en condicions de donar-vos la resposta, demà 1 de setembre, me'n vaig a viure a una residència que tenen cura de gent gran sana, vull dir que no és cap clínica de salut, tot i que , si un cop dins emmalalteixes et cuiden fins el final.

Com podeu imaginar ha sigut un procés llargament pensat amb els seus alts i baixos, amb molts dubtes i consultes. No és fàcil deixar el pis on s'ha nascut en el meu cas , ple de records, llibres, música, roba i mil estris que s'acumulen en un pis gran, amb un  pati amb moltes plantes i, balcons a la plaça del Diamant.

Avui vigília , puc dir-vos que marxo contenta, bé marxar sense deixar el pis, almenys per un any, ja que cal veure com m'hi adapto.

Part de la Residència i jardí

Pels que coneixeu el meu tarannà he triat una opció a la meva mida, a dotze minuts de casa caminant, per tant no em moc del barri. És una residència femenina més aviat petita, 60 persones , ubicades en quatre pisos d'una antiga casa que amb els anys s'anat ampliant comprant les finques veïnes. La porten les Germanes Josefines, el fet de ser d'una ordre religiosa  i tenir una petita capella, en el meu cas m'aporta un valor afegit, a més de cuidar-me, tindré un racó per pregar i buscar petits moments de silenci i pau, ja que no deixo, ara per ara, cap de les moltes activitats en que estic ocupada per plaer o compromís.

Per les fotos veureu que es un lloc lluminós, amb molt de sol, un jardí per gaudir-ne, un petit gimnàs i altres ofertes, horari lliure per entrar i sortir, si és fora d'hores has d'avisar que t'obrin, i segons les companyes bona cuina.

He pogut triar una habitació al meu gust, petita però còmode i lluminosa que dóna al jardí en la planta baixa, per allò de quan vingui el taca-taca o la cadira de rodes no tingui impediments, amb bany complet a dins Els mobles i la roba puc portar-ho de casa, cosa que he fet. De moment he portat la TV i aviat l'ordinador ja que s´ha de consensuar la línia nova amb telefònica...

És una fundació de La Mare Caterina, una dona humil, nascuda a Vic el 1824, i que va crear l'any 1881 un Institut junt amb cinc noies per cuidar malalts i ancians. Eren conegudes com les noies de la xicra, ja que anaven i venien de casa dels malalts amb una xicra on portaven els medicaments.  Ara amb els anys, ha derivat en un servei d'amor i dedicació a senyores grans soles o vídues la majoria. Així he pogut entrar-hi jo previ uns exàmens mèdics i psicotècnics ( cal assegurar el comportament per viure en grup), que els he passat amb nota. També cal una visita a un advocat per formalitzar els tractes del "nou pis" i, presentar un tutor que respongui per tu. En el meu cas, un bon jove amic advocat em farà de germà gran.

La finestra de la meva habitació

Bé, ja sabeu on teniu casa vostre, a Gràcia carrer Princep d'Astúries, 44. Residència de les Germanes Josefines de la Caritat,  planta baixa, habitació nº 7. Fins i tot el número és màgic