DE NOU, AL BALANCÍ

Baldada, estic baldada, la qual cosa vol dir que m'ho he passat molt bé. L'aventura, si així  em deixeu qualificar-la, va començar en quant vaig arribar a Tafalla via Alvia. Era la una i ja, directament varem arribar-nos a Olite per visitar el castell.

 Un enorme castell dels reis de Navarra on la pobre reina Blanca em sembla que s'ho va passar força malament perquè era en mig dels problemes polítics que la van dur a estar no sé quant de temps empresonada i sempre suspecta. El castell es va anar fent a base d'afegir, viure i afegir i és un envitricoll de torres, estances, jardins penjants, capelles i sales amb escales de cargol que no te les acabes i que em van deixar les frontisses una mica "tocades". Exteriorment té una mica l'aspecte de castillo Exín i aquell conjunt de torres expliquen que va servir d'inspiració a Walt Disney pel seu logo; jo veia el Rafel amb un somriure de mig costat i donant cops de colze a la reina Uta: fixa't què diuen...
A la tarda, la bomba: las Bardenas Reales que era la veritable destinació del meu interès. Fantàstic! És com haver estat a la lluna . Un recorregut per un paisatge tan diferent a tot el que has vist que et deixa "bocaperdut i esmabadat". Turons i muntanyetes de capes de pedra i terres que per l'erosió adopten formes especialíssimes, ratllades de colors que canvien segons la incidència del sol. Em va agradar moltíssim.
L'endemà, varem visitar primer un monestir, del la Virgen de la oliva, un conjunt enorme, encara en ús però amb molts espais mig enrunats i pocs monjos. L'església, gòtica, molt maca i en el claustre enormes catifes fetes de pedres amb dibuixos, molt curiosos. El millor de tot era l'ambient de pau que es respirava, un autèntic lloc d'ora et labora.
A continuació pugem, i tant com pugem!, a Uxué, un poble construït en una muntanya i amb unes pendents vertiginoses. L'església, romànico- gòtica , curiossíssima. Té al voltant un claustre que la cobreix totalment. Així, com que sempre han estat protegides, les esculturetes i capitells estan molt ben conservats.
Baixem a dinar a Olite, on quedo impressionada per la quantitat i qualitat del festí. Aquests navarresos són la hòstia, què! Entre altres coses menjo unes costelles (un costillar) de cuto (tocinet), que literalment es desfà a la boca. Altres comensals es dediquen al rabillo de cuto frito, la col amb cigrons i bitxos a palo seco per acompanyar etc. Després del cafè, un gelat i més cafè a la plaça amb el teló de fons del castell i passejada. I descans casolà i lectura tranquil·la per païr.
El tercer dia anem a menjar quallada en un lloc que... no cal dir, singularíssim més amunt de Pamplona, a la vall de Belate. La quallada per dos ens la serveixen en un bol mida enciamera. Estem dins d'una fageda amb abets, pomeres, nogueres i altres arbres. En l'hotel on prenem la quallada hi ha uns cabirols i un gran cérvol al jardí. Plovisqueja i fa un fred que pela. Al baixar tota la negror s'acumula en un costat (nubes de Diós Padre) i a Pamplona ja fa sol. Ens arribem a Artajona on al més alt del poble hi ha un conjunt medieval emmurallat, molt semblant a Montblanc per que us en feu la  idea. El sol s'està ponent i bufa fort el vent. Fa molt, molt fred. La prudència em fa entrar al cotxe. No tinc ganes d'agafar una pulmonia. La posta de sol, des de les alçades és magnificent. Sembla allò que se'n diu un decorat d'òpera.

Us he fet un tast, sense la part familiar, del que he fet a Mèlida. Seguirà la segona part del viatge: Madrid.