MENORCA, Talatí de Dalt
De tornada de Menorca on he passat una setmana a casa d'una amiga, uns
petits apunts d'aquesta illa que m'ha conquistat per la seva llum, per la seva tranquil·litat
i l'acolliment de la seva gent.
M'he passejat per tota l'illa des de Maó a Ciutadella, on vaig veure els
preliminars de la festa dels cavalls per Sant Joan. Aquest primer apunt el
dedico a la arqueologia. Les fotos i el text fan referència al TALATÍ de Dalt.
Aquest jaciment talaiòtic, just a 4 quilometres de Maó, és un dels poblats
emblemàtics de la prehistòria menorquina.
El poblat ha conservat alguns monuments espectaculars i moltes estructures
d'altres construccions que han perdut parts importants i que encara resten
sense investigar. Les excavacions s'iniciaren a càrrec dels Amics del Museu de Menorca i actualment per Arqueomenorca
Hem visitat i entrat a dues coves naturals, tocat el talaiot central, el
santuari amb la taula i diverses cambres amb columnes i sostre de pedra. Ens
expliquen el passat del jaciment que no era altra cosa que un poblat en el qual
hi podien viure un centenar de persones, en el moment de màxima expansió, més o mnys cap
allà el segle III a. C.
Personalment em va agradar saber que el moment de màxima activitat es
detecta entre els segles IV i II a. C quan els comerciants púnics d'Eivissa
assorteixen a les comunitats talaiòtiques de les Balears de tota casta de
productes, generant unes relacions d'intercanvi econòmic força profitoses que
es mantindran al llarg de més de 300 anys.
Conec bé Eivissa i sempre que hi vaig no em perdo la visita al Museu i Necròpolis
de Puig de Molins, on s'han excavat sarcòfags de l'època fenícia i púnica. Ara
a Menorca uneixo la ruta d'una illa a l'altra i això augmenta la meva curiositat. M'imagino petites
embarcacions amb homes prehistòrics
portant estris i aliments d'una illa a l'altra. Vist al segle XXI és com un
relat de ciència ficció, però real com ens mostren els museus i avui aquesta
visita al Talatí de Dalt.
Més meravelles de la casa talaiòtica que visitem, és de planta circular i
té uns 140 metres quadrats de superfície. Disposa d'un pati central descobert en el qual hi ha una cisterna i la
llar de foc. Les cambres, al voltant del pati, permeten pensar que en aquestes
cases vivien unitats familiars de 4 a 8 persones. La taula és singular per
l'accident que provocà la curiosa inclinació d'una pilastra del recinte fins a
topar amb el capitell de la taula. Aquesta tècnica ciclòpia, ens remet a pensar
en els gegants de la mitologia grega, però a Menorca eren simples torres
d'observació i de vigilància.
La visita amb guia dura unes dues hores.
com totes les teves cròniques...interessantíssim.
ResponEliminaJo hi vaig ser, ja fa uns divuit anys. Hi vaig anar jo sola, un matí i ho recordo com una experiència molt rica. Els temps antics em provoquen una curiositat i una admiració enorme . Suposo que aquesta visita teva, acompanyada d'un bon guia deu haver estat molt enriquidora.
ResponElimina