No sé qui ha inventat això de dir que les vacances són per descansar. Creu-t'ho! Han estat tres dies de no parar de fer coses, espero que perquè ja siguin fetes i no se'n parli més. Sort que no estava sola i els altres, han treballat molt més que jo que, a sobre he tingut el plat a taula. Aquests miracles laïcs són els que més m'agraden i agraeixo molt als qui me'ls procura. La Blanca, mentre ella s'ésllomava em condemnava a la inactivitat (sort que no sempre estava a la vista). Com que estic fresca i descansada, són les cinc del matí i encara no m'he pogut adormir i escric. Us envio una foto des del llit.
Només queden dues setmanes per instal.lar-me a Saifores per tot l'estiu. El balancí ja presideix el meu racó, la piscina plena, els treballs de lampista fets i, glòria divina, un hortet ja plantat per gaudir dels gustos antics i reals d'esbergínies, tomàquets, pebrots, cogombres, carbassons i també algún meló i síndria de color d'estiu.
Sembla que la meva necessitat de vida natural, amb feina sí, però a mesura humana, està assegurada un any més. Llegiré el diari, si vull, no veuré la televisió més que pel que m'interessi (gairebé mai), dialogaré amb els ocells, sentiré l'aire com córre i la música dels nens com juguen, llegiré, escriuré i respiraré, procuraré no saber de política més enllà del que és estrictament necessari i no sé si gaire cosa més. Sembla un programa optimista fet a la meva mesura, oi? Ja anireu sabent com em va.
Jajaja i comences l'entrada dient que no has parat de fer coses!!!! Imagina què no hauries fet si haguessis aconseguit esquivar-me encara més! Jo també vaig arribar dient: sort que demà vaig a treballar!!!
ResponEliminaEt compro el programa ;-)