Avui LA contra de La Vanguàrdia sembla un article del Rafel. És una entrevista amb en Macàrio, el gran cartellista de cinema que en qualsevol altre país seria una figura aplaudida i venerada i les seves obres als museus. Tot i que és un personatge amb una personalitat molt marcada, traspua una certa amargor per la manca de reconeixement, cosa perfectament explicable. De tota manera, potser no el podem trobar als museus però tothom, inclús els que no ho saben, hem estat marcats pels seus cartells que ens han fet somniar en móns o gestes desconegut; han estat l'esquer de moltes aventures de les quals hem participat sense ser-hi físicament i són, sens dubte una part molt important del nostre imaginari col·lectiu.  Qui no ha estat d'aventura amb  Ivanhoe, ha anat al Moulin Rouge, no ha vist La tentación vive arriba, Mientras nueva york duerme,, se sap Los diez mandamientos, coneix El zurdo, ha passat cangueli amb La mómia, un punt de tremendisme patri amb Carmen on El Cid? Pecado de amor, oh,oh, Desde Rúsia con amor, l'entranyable El verdugo, La muerte tenia un precio, ens hem enamorat amb Doctor hivago amb meravelloses escenes (recordeu la dacha gelada?) Primera plana, magnífica peli de periodistes no superada. Hem conegt el mal amb Lucky Luciano o Los justicireros del Oeste.. i tantes altres.
Tot, de la mà unida a un pinzell i sobretot a un cervell. El de Macario Gómes, Mac.