dilluns, 25 de novembre del 2013

LA TRESCA I LA VERDESCA



A Bartleby i Cia es parla d'un tal Cadou que no sé si és un personatge real i fictici, com sol passar amb els llibres de Vila Matas i més en aquest. Volia ser escriptor i no va escriure absolutament res. La raó és que sentia que era un moble. .
I jo? em pregunto, quin moble seria? Si el pogués escollir, segurament un canterano isabelí, ple de calaixets i portes  que s'aixequen descobrint racons secrets... En un hi guardaria el que més m'ha agradat de tot el que he llegit, en l'altre el que jo he escrit (aquesta seria una de les portes difícils d'obrir), en els altres, fotos, situacions, amics, regals meravellosos, dies especials, eines rares, el "recado de escribir", olors, músiques, un de gros per les pel·lícules, un per personatges, oficis etc. Podria anar-los obrint i treure cada cop una cosa diferent: l'olor de la magnòlia, el gust del pa, aquell petó, el soroll d'una branca que s'esqueixa, el vellut d'un rat-penat, una mà en la meva, el no soroll de la nit, uns blaus del mar, els xiscles de les orenetes, una veu. Seria com tenir la vida.
Però ara que hi penso, a l'igual que no m'agraden els ocells engabiats, també la vida la prefereixo oberta, a l'aire lliure i transcorrent. Però la del moble és una bona imatge.

1 comentari: