Déu ens agafi confessats
Verdon, és un jove escriptor de 72 anys que acaba de
publicar No et refiïs de Peter Pan, un nou títol de la seva sèrie de novel·les
negres. M’interessa la seva descripció del mal: ”La intel·ligència al servei
del desig sense cap mena de restriccions per l’empatia. El mal és el que jo
vull, ara i no m’importa l’efecte que causi en tu”.
En la natura humana hi deu haver un tret que facilita les conductes antisocials i clarament individualistes. No en va l’Església
catòlica, que la sap llarga, converteix la supèrbia en un dels principals
pecats.
És molt bèstia, al meu entendre, el cas d’H. Gurlit i el seu
robatori d‘obres d’art durant el
nazisme, sí; però i el seu fill? un malalt d’egoïsme o de col·leccionitis per
afany propi. I els casos Fabra, Millet, Gürtel i mil etcèteres més ? no tenen tots les característiques del mal? És que no els va passar mai per la barretina que no es pot amagar qualsevol cosa impunement? La
supèrbia, la intel·ligència (?) al servei del desig, en paraules de Verdon. O sigui el mal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada