diumenge, 7 d’abril del 2013

L'arpa i les seves vibracions, 265

                                                   ANTON BRUCKNER
Desprès de la gatzara de les Falles a València i, de la serenor de la Setmana Santa burgalesa, retorn a casa per iniciar vida normal. Aquest mati primera trobada amb la música a l’Auditori. Hem escoltat " La vuitena simfonia" d’Anton Bruckner, considerada com “la simfonia de les simfonies”. El Director d'avui  Eiji Oue, japonès, molt estimat per nosaltres, ja que va ser directot titulat de l'OBC de l'any 2006 al 2010.
L’obra que dura una hora i vint minuts, està estructurada en quatre moviments. El primer respira un caràcter més aviat pessimista, fent referència a la mort i al pas inexorable del temps. El segon és juganer, inspirat en elements del folklore austríac. El tercer és un dels monuments simfònics més impactants del Romanticisme tardà, i el quart presenta un virtuosisme compositiu extrem, amb la presencia de temes que s’han anat mostrant al llarg de l’obra i que aquí tornen a sortir amb una naturalitat que només un mestre del contrapunt podia oferir. El gran director Wilhelm Furtwängler va dir de la partitura que era com una mena de mística gòtica perduda al segle XIX. que pretén dialogar o, fins i tot, atreure allò diví vers el nostre món humà”
Bruckner va ser un gran admirador de Wagner, tant és així quer introdueix en la seva simfonia la anomenada tuba wagneriana, un instrument de vent-metall que combina qualitats de la trompa i de la tuba (Wagner la va fer construir en 1876 per la seva tetralogia L’anell del nibelung). Té un broc de trompa , el que fa que tingui un so més trist, més lúgubre, menys incisiu i més fàcil d’emetre. En el concert d’avui han tocat 4 tubes wagnerianes, a més de 3 flautes, 3 oboès, 3 clarinets, 3 fagots, 8 trompes, 3 trompetes, 3 trombons, timbales, platerets, triangle , 1 arpa i tota la corda de violins, violes, violoncels i contrabai

                                                          Tuba wagneriana
Sentiu el so...és el meu desig en aquest retrobament amb vosaltres.



2 comentaris:

  1. De música només hi ha de dues menes, la bona i la dolenta. Tu d'una manera i jo d'un altra ens ho hem passat molt bé.

    ResponElimina
  2. La música dolenta és soroll. Què voleu? Avui m'he llevat reflexiva.

    ResponElimina