dilluns, 8 d’abril del 2013


La mort de Bigas Luna, m'obliga a fer una entrada de recordatori, esperant que en Rafel en faci una de més fonamentada. Jo només el coneixia per algunes de les seves pel·lícules i sobretot per un reportatge vist aquest estiu. Em va semblar un home interessant, que va gaudir de la vida i que va aconseguir viure com ell volia. Finalment al camp de Tarragona, a la Riera de Gaià cultivant les seves terres i en contacte amb la terra. S'entreveia un home simpàtic, irònic, obert i amic dels seus amics. I ull, que ja sabeu que les morts, al cinema, diuen que sempre van de tres en tres.

Si voleu veure'l explicant coses cliqueu  http://www.imdb.com/name/nm0000940/

2 comentaris:

  1. Vivia al caseriu de Virgili, un turonet coquetó amb casa senyorial (la seva) encapçalant el conjunt.
    Segons quins artistes i directors no haurien de morir mai. Sort que deixen la seva obra per qui se'n vulgui recordar.
    Ara bé, de l'adjectiu 'trencador' que li apliquen, se n'ha fet un abús, a banda de ser una paraula lletja i destructiva.
    En canvi, la casa encimbellada es manté per sempre (?) i no crec que ningú la vulgui trencar. Paradoxes de gent que no té feina.

    ResponElimina
  2. Les altres dues morts, la Sara Montiel i la Margareth Tatcher no se si valen.

    ResponElimina