dijous, 13 de desembre de 2012

LA TRESCA I LA VERDESCA




Avui és Santa Llúcia, santa que té una capella a la Catedral. Es va construir entre 1257 i 1268 en estil gòtic. Era la capella del Palau Arquebisbal. Quan es va construir la catedral gòtica va quedar-hi anexada. Bé, no vull ara descobrir-vos una sèrie de dades que podeu trobar fàcilment a Internet. Només recordar-vos que a la façana, just a la cantonada amb el carrer del Bisbe hi ha la mesura de la Cana Catalana de la qual l'any passat us en vaig parlar i publicar la fotografia perquè en quedés constància testimonial.
Quan jo anava a l'Escola Massana se'ns va ocòrrer de fer coses per vendre a la Fira i alleugerir el pressupost d'un viatge a Itàlia com a final de carrera. Ens van deixar el pati de la Casa de l'Ardiaca. Entre d'altres coses jo vaig fer un pessebre molt modern que vaig instal·lar resseguint en espiral, un parell de metres de la palmera que allí s'hi troba. Anys més tard vaig tenir la gran sorpresa (i l'honor), de saber que aquest pessebre era el de la família Gaspar- Farreras (Sala Gaspar) que l'havia comprat.  
De petits sempre ens duien a la Fira. Només de travessar la plaça, em ve el record del fred a les cames -llavors les nenes no duiem pantalons i els d'ells, eren curts, a mitja cuixa. Llavors els nostres ulls apenes si arribaven al taulell on s'estibaven bens, pastors, ànecs i figures diverses i era com si ens submergíssim en el somni d'àngels, Reis, truges, pescadors, pastores Catarines i estels. Si es busca bé encara es troba alguna figura que no està malament però en general hi campa el mal gust que no se salva si no és per acumulació. Ja se sap que qualsevol cosa, repetida i en força quantitat acaba tenint una gràcia  que no es troba en la singularitat (per tant, poca gràcia). Ara proliferen els caganers abjectes, els tions de model indigne, els arbres de Nadal de plàstic i els guarniments brillants. Un horror, a l'alçada de les horribles decoracions nadalenques de la majoria dels carrers. Entre tant, els peixos vinga a beure i beure, sense trobar ni l'adreça de cap Déu nascut. Herodes ho tindria cru.

Avís important: D'uns anys ençà, aquesta diada és notòriament reputada per celebrar-s'hi l'aniversari de les ínclites bessones lletraferides. Lloades siguin i que per molts anys puguin fer semblants obres (i nosaltres que ho veiem)..

2 comentaris:

  1. Per al·lusions, moltes gràcies!
    No ens havies explicat res del teu famós pessebre!
    I tot i que encara no t'havia llegit, ahir vaig decidir fer taula rasa i llençar totes les andròmines nadalenques plastificades i comprar "verd" de veritat per a guarnir la casa aquests dies.

    ResponElimina
  2. Jo també tinc records d'infantesa del dia de Santa Llúcia, la mare era modista, així com les tres tietes,vestits, barrets i llenceria s'ensenyaven casa per fer-se la roba les noies alumnes. Aquest dia estava prohibit agafar l'agulla de cosir, i cap a la catedral a demanar a Santa Llúcia protecció pels ulls.

    ResponElimina