dimarts, 11 de desembre de 2012

LA TRESCA I LA VERDESCA



Avui és d'aquells dies que la lectura del diari em deixa perplexa; una mica més que habitualment.

  • La Unió Europea Premi Nòbel de la Pau? Deu ser perquè s'animin perquè si és per la feina feta no acabo d'entendre com havent permès (i ho dic amb la boca petita) l'embolic de la crisi i el descontentament general es pot premiar. No havia entès que el Nobel fos un estímul. A veure quê, a partir d'ara.
  • Les pilotes d'en Puig. Heu vist el disseny d'allò altre, els projectils? Virgencita que me quede como estoy.
  • I el Berlusconi, com un nou Prometeu (no era Frankestein el nou Prometeu?).
  • 4,6 milions de dòlars per la cambrera de l'Strauss-Kahn. Premiada per no haver perdut la fe en el sistema judicial. (i torno al punt primer). I consti que el subjecte Strauss,no em cau gens, però gens, bé.
  • Les barres de torró independentistes. A 21 € (el preu, tot i amb això és el de menys), amb les barres de trufa i xocolata i estrella d'or. Una raó més per passar de dolços aquest Nadal.
  • Rectors, mestres, pares, sofridors, subjectes agents i pacients... sus i al Wert. Sortirà bé la foto, o com sempre, moguda per una falla de l'objectiu?
  • S'està duent una campanya sibil·lina, encaminada a fer -nos un test d'intel·ligència a fi i efecte d'encaminar les compres nadalenques. Res d'impulsos, res d'allò tan bonic del bah, per un dia! res de tot això. Els regals estrella  d'aquests Reis són: les sabatilles apelfades, un lot de llaunes de sardines i una de "berberetxos" i un val per arreglar la rentadora. AUSTERITAT i remetre'ns de nou al punt primer.
  • La Malole una vegada va escriure un retrat de la burgesia barcelonina modernista en veu d'un bufet del menjador; El retrat de la Marilin pel seu gos Maf, no sè si deu ser una cosa semblant. Recordeu la Marilin, el gos de la Herta Frankel ? i aquella inefable versió de ganxet d'aquest gos, per recobrir l'ampolla de conyac (Soberano que era cosa d'homes). Res ja no és el que era, Per sort.
  • En Rushdie es ven la seva casa de la India i li donen dotze milions (no sé si d'euros o de dòlars, però tant se val). Trobo que podria haver posat la meva de Sant Julià com a torna. Jo li agrairia molt, la veritat.
  • La nota poètica, com sempre, va a càrrec de l'Ignasi Pladevall : Els arbres també somien, diu. El lledoner gros de Saifo, la setmana passada va tenir un malson i va deixar el terra plagat de fulles boges. 
  • Ara que ja hem, més o menys, habilitat i moblat Sant Julià, va la fotògrafa Höfer i es dedica a fer fotografies de cases de Sagnier per a un llibre. No, si mai no n'aprendrem, sempre a contracorrent. 

Cap comentari:

Publica un comentari