dissabte, 16 d’abril del 2011

LA TRESCA ILA VERDESCA

Aquestes són de les floretes més petites del meu jardí. Es diuen Veròniques perses. Fan uns quatre mill·limetres, ben obertes i, en quantitat, donen un to blavenc de nostàlgia a l'extensió de gespa que cobreixen. Vistes d'a prop són una preciositat.

He estat dos dies sense internert. Sembla mentida com em sentia fora del món; si total fa quatre dies que hi sóm! Es veu que el contacte amb vosaltres m'és vital.
Ja soc a Saifores i, de moment, sola. Ara soc a sota la figuera i amb la tranquilitat de saber fetes "les labores del hogar". Bufa una mica de vent que belluga les espigues d'algunes herbes i arbusts. El seu soroll, tan sols puntuat pel dels ocells és com el d'una caracola marina. Si no fos per una moto llunyana podria pensar que sóc en una galàxia a molts anys llum. Estic envoltada d'una tal explossió de colors que gairebé em fa vergonya gaudir-los jo sola. Ara passa una libel·lula gegant que es fica dins dels núvols que apaguen el seu brunzir. Crec que això és la pau.

4 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Ho sento, ho sento, m'he equivocat i he suprimit el comentari de la Camil·la quan volia suprimir el meu. Torna-ho a posar si et plau.

    ResponElimina
  4. Doncs bé hi torno, et deia Dolors que a casa l'herba està plena d'aquestes floretes blaves, no coneixia el seu nom, veròniques perses, ara ja el sé. Deia també que hi ha molts pixallits i flors de mel, nom pel que les coneixem a casa, crec que són alissums.
    A la primavera la vida que hi és tot l'any sembla que és fa més patent

    ResponElimina