dilluns, 14 de març del 2011

Tresca i verdesca









Llegeixo que al barri de Sant Antoni s'ha inaugurat el Bar Calders. Com a homenatge popular a qui la ciutat oblida.
En ell s'hi fa menjar mexicà, en record al país que li va donar acollida durant tants anys. Crec que hi hauriem d'anar. Tants cops com ens ha fet somriure o riure bé s'ho mereix.
També val a dir que al Maldà, l'Imma Colomer està fent lectures dels seus contes i que també estaria bé... o lligar les dues coses, perquè no? Després del terratrémol i tsunami seria també un memorial a l'amic emboscat.

Després de la classe de l'altre dia vaig agafar El vigilant en el camp de ségol, que ja es va veure teniem una mica oblidat, i he passat un cap de setmana entretingudíssim. Potser no és el meu estil d'escriptura però m'ha fet reflexionar molt sobre, precisament, el valor de trobar la pròpia veu. Rellegiu-lo.

Ara un altra: Tao Lin, aquest noi xinès americà (del qual també es va parlar a classe) que està considerat l'escriptor de la generació iPod i que ara publica la seva segona novel·la: Richard Chates. Diu que el seu relat està basat, bàsicament, en unes relacions a través de chat. Tinc ganes de llegir-lo. No sé si m'agradarà però segur que és una altra forma de novel·la.

Joan Antoni Benach, parlant d'Anna Lizaràn a Dues dones que ballen: "Li donariem deu pàgines grogues de Telefònica i les convertiria en un drama de primera". Doncs amb un text "d'experta escriptura" degut a J.Mª Benet i Jornet, què no faria?

El meu cotxe, cada 100 quilòmetres, m'estalviarà la gasolina equivalent a una llauna de refresc. Ara que el fred em reté sense anar a Saifo, em beuré la llauna i m'estaré a casa tan calentona o trescant per la ciutat. Això si, a plena consciència i com a homenatge a les ments pensants que tant ens estimen.

Puc ampliar les meves tresques, de tant en quant, a municipis propers? Ho dic pel "descobriment" de Sant Joan Despí i Jujol. La veritat és que després de la restauració de Can Negre i altres ho tinc pendent. En parlarem.

A l'Albi han restaurat el seu castell. S'hi hauria d'anar encara que hi ha un cert risc d'una trobada d'aquelles que em desferma els mals modals. Tenim una ampolla d'oli promesa, o m'ho faig jo?

A la Vanguàrdia, suposo en versió digital, hi ha un espai que es diu "Tengo más información" i serveix per al que el seu nom indica. I jo, ara me s'assabento. Si és que no es pot estar en tot.

Aquest estiu amb els de la colla tenim projectat un viatge a Galícia. Ja en tenim prou de països exòtics. Hi serem força dies i els plans són molt atractius. Però no incloem la visita al Pazo de Meiràs. No sé, no en tenim ganes, vés per on.

Bertran és un marionetista català de projecció internacional. Ha tret un disc que es diu Poeta de la llum, un projecte denominat Salvats en que juntament amb Dani Morén i Dani Farran, actualitzen els poemes de Salvat-Papasseit. Aquest diumenge i l'altre (o sigui el 20 i el 27) actuarà al Festival TOT de marionetes al Poble Espanyol. Si, si. Quantes coses que ens tiben l'interès i o acabem de conèixer!

2 comentaris:

  1. Per a quin dia la sortida per anar al Bar Calders i escoltar la Imma Colomer?
    Parlant d'Imma i Albi, ets molt dolenta.
    Com m'agrada la Lizaran! Però es veu que el text no és res de l'altre món.
    No ens "liis" més. Municipis propers...que t'has begut l'enteniment?
    Recorda que em deus un premi per haver-ho endevinat.No cal que me'l deixis a la bùstia com a en Rafael. Me'l pots lliurar en mà dijous o quan et plagui.
    A Galicia no hi ha terratrèmols ni tsunamis, que jo sàpiga.
    El ruc alat d'avui és complicat.

    ResponElimina
  2. Abans d'anar a veure el castell de l'Albi, podriem fer el del Papiol. En Marçal pot parlar amb la germana del seu cunyat (que és la mestressa) i quedar d'acord un dia. La Senyora (i ho poso en majúscules perque sembla ser que és tota una senyora)desprès obsequia amb un aperitiu. Seria una bona sortida per un dissabte o un diumenge al matí.
    Quí s'apunta? Dieu dies que us vagin bé i mirarem de quadrar dates.
    M'agradaria molt anar al Bar Calders i a escoltar l'Imma Colomer. I això si que pot fer-se qualsevol dia, oi?
    Maria Dolors, tresca meva, perquè no organitzes? Dius tú dia i hora i ja ens hi adaptarem.

    ResponElimina