dijous, 3 de març de 2011

El desconcertant
Conde de Godó

Aquests dies ha sorprès i es tema de conversa l’anunci – per mes que el fet ja era conegut – de que La Vanguardia ara sortirà en català.

No se sap si dir-ne oportunisme, o contribució a la normalització de d’idioma, o qué. En tot cas es be cert que el grup que la edita es un negoci i no es imaginable que estigui disposar a pagar un altruisme, i menys en uns moments en que, com tots sabem, la premsa escrita las passa morades i te un futur fosc.

Es un fet tan nou com sembla? Ca barret! Per començar, La Vanguardia ja fa una llarga temporada que s’edita en català a internet http://www.lavanguardia.encatala.net/ I des de fa uns anys els divendres edita el “Qué Fem” en català. Mes recentment publica cartes en català dels lectors i els seus articulistes estan apretant fort en el tema del nacionalisme, fins al punt de que es freqüent el que en els emails que ens envien els amics ens arrivin articles clarament argumentadors sobre el independentisme, trets de La Vanguardia. A part de la participació d’aquest diari en el Manifest de la premsa catalana amb motiu de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, un fet que va tenir una decisiva influència en l’èxit de la famosa manifestació del passat juliol.

Per altre part, el Grup Godó lidera la ràdio en català i la televisió en català privades. Deu n’ho dó, penso!

I hi penso per que el Javier Godó fa anys que em fa ballar el cap. El vaig tractar cap l'any 80, quan encara era l’hereu del seu pare. Les reunions de treball amb ell eren apassionats, i a MMLB varem fer campanyes (el centenari del diari, anuncis del Club de Vanguardia, anuncis dins del diari per anunciar seccions, anuncis de la seva editorial i el llançament del Playboy...)

Per l’altre costat, i aquí està la cosa que mes em desconcerta, ho reconec, no es descuida de fer-se dir “Conde” de Godó. Presum – o reivindica – la seva aristocràcia? Vol demostrar que una cosa no està renyida amb l’altre? Chi lo sà!

Aquest home va amb el cap tort, però es clar que te el seu camí recte. Ves a saber quin es.

I penso que aquesta paradoxa de La Vanguardia farà pupa a Madrid. Segurament no pupa mediàtica, sinó pupa emocional, en el interior de les persones, que els desconcertarà que “esa lengua catalana en desuso y de caída” es una cosa que cal mirar-se amb respecte, que està viva.

3 comentaris:

malole ha dit...

Assenyat,com sempre, en Marçal. Dius veritats però no pontifiques. Dones el teu parer i segur que respectaràs el parer dels altres.
Et felicito! Prodiga't més al bloc, si us plau.
Una admiradora

marisa ha dit...

I aquí tens una altra admiradora que ho fa de manera altruïsta, sense esperar res a canvi, je, je.Petons de "la cunyà"

maria dolors ha dit...

M'ha interessat molt tot el que dius perquè és de primera mà i bona tinta. Ens ajudarà a formar-nos una opinió assenyada del tema. Sempre que he sentit a parlar del "noi Godó" ha estat en els termes de si, sí ves-li al darrera amb un flaviol sonant! i també és veritat que tot i saber-se rodejar de bons col·laboradors, això no deixa de ser un signe d'eficiència. Vés a saber on està l'equil·libri.