divendres, 4 de març de 2011

Parc Nord i més


Diumenge passat es va inaugurar la nova Ronda del Guinardó i el parc de les Aigües. Naturalment, m’ha faltat temps per anar a furetejar i veure en què ha quedat.

És un espai en gran pendent, comprès entre la Plaça de la Font Castellana i la Casa de les Altures, edifici pseudo àrab que ha fet de Seu del Districte des dels anys setanta. El terreny el va comprar la Companyia d’Aigües de Barcelona el 1870 per a construir-hi un gran dipòsit de proveïment.

El parc consta de dues parts: el jardí i les terrasses esglaonades que s’hi han fet ara. Aquest jardí existeix des de fa més d’un segle i compta amb un arbrat esplèndid, de pins, xiprers i palmeres, fruiters i algun espècimen singular.

Le terrasses són una versió de les places dures però en terra sorrenca i ciment en els murs de contenció, cosa que permet zones de jocs, passejagossos, bancs per a jubilats i nens de l’insitut proper que fan campana etc. I un gran sorral amb una escultura d’un submarí que comença a emergir que no he aconseguit saber qui n’és l’autor.

També inclou una biblioteca púbica amb un interessant grafitti-literari en que els protagonistes són El Quixot i Sancho encuriosits, mentre un noi els llegeix el llibre, i la fantasia vola al seu entorn. Naturalment ja està brut de tags en els punts més estratègics, cosa que m’ha dut una feinada de neteja amb Photoxhop per a què el pugueu veure bé.

Al centre de la Plaça de la font Castellana, des de fa ja molts anys, hi ha un estany amb un muntatge ceràmic de la Madola, una molt bona ceramista i amiga, en trencadís de grans peces com aquells del Parc del Nord. Ara bé, la circulació intensa i el fet que no té el pendent degut, el torna gairebé invisible. Tinc un amic que viu en el desè pis de la casa altíssima de la banda muntanya de la Plaça i només des d’allí he pogut veure bé aquesta escultura (o muntatge escultòric).

El resum de la visita: m’ha fet la impressió de lloc molt obert, més apropiat per la relació que a l’intimisme reflexiu. Val la pena anar pujant i contemplar la vista des de dalt, de l’extensió de la ciutat amb el mar al fons. Urbanísticament han aconseguit relligar uns espais que eren una mica caótics i dotar-los de sentit.

Ah, naturalment el primer que hi ha, a la part de baix és un petit edifici... amb esgrafiats.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Ah, ara aquí hi ha un parc? Doncs el trobo bonic.

Bona idea la de posar fotos clicant i anant a parar a un álbum Picasa!!


Marçal

marisa ha dit...

En Lluís hi va anar a la inauguració però hi havia una tal gentada que no va poder veure res. Tenim pendent una visita amb calma.
Jo ja havia clicat al damunt de la foto i havia vist tot el reguitzell.

Maria Dolors Giral ha dit...

Home, i tots els altres àlbums publicats altres dies? Ara descobriu això amb la feinada que he tingut?

marisa ha dit...

Que no, que no, que jo ja ho sabia.