dijous, 3 de març de 2011

Tresca i verdesca



Una petita part del decorat circular

Parsifal

Avui no he tingut temps per escriure res. Només entro per dir-vos que ahir vaig anar a veure Parsifal i que, potser per les bones disposicions que els efluvis de l'arpa ens envia, em va agradar moltíssim. No tan sols la música, plena, vellutada, calenta i més coses sinó també per la posada en escena i l'adaptació a una època més recent( més o menys a la posguerra europea quan la caiguda del nazisme) i situada en una "casa de salut". Jo, potser soc molt iconoclasta però no estic lligada al passat inamovible i vaig trobar que tot això li donava encara major força. Només, i no arriba a ser un però, el tercer acte, pel meu gust és massa moralista tot i reconèixer que ha d'acabar així. No us vull fer una crítica seriosa ni explicar-vos ni qui era Wagner, ni els cantants (meravellosa veu la d'Evelyn Herlitzius, encarnant la Kundry, el mal primordial, la diablessa). Tan sols deixar constància que va estar una vetllada fantàstica i en bona part inesperada. De debò no creia que m'agradaria tant.
La única llàstima és que acabés tan fora dels horaris de metro encara que París ve val una missa.

1 comentari:

marisa ha dit...

Vaig sentir com transmeties a la Mª Teresa el teu entusiasme. Me n'alegro!