A la llibreria-restaurant Primavera al Montseny
de Vic
Cap de setmana recomenable Tot va començar amb els regals de l'Smart box. Un d'ells estava a punt de caducar i ens vam decidir a anar aprop de Terrassa i a Viladrau. Nit del divendres, a l'arribada, sorpresa. Al futlletó hi havia una foto d'una masia del segle XVII i, sí que hi estava, però l'hotel era una gran edificació, super moderna i super fashion, prop d'un camp de golf, així que hi havia gent per a tots els gustos (madrilenys super guays, etc.). Però l'habitació era una passada, el sopar de qualité, tot diferent del turisme rural que ens creiem. Però com que som d'ampli espectre, ens hi vam adaptar deseguida. L'endemà, Terrassa (Ègara) i la visita, recomenació de la Marisa, a les Esglèsies de Sant Pere. En una d'elles està aquest retaule.
Jaume Huguet, oh!
Jaume Huguet, oh!El compleix és interessantíssim. Edificacions que provenen del segle V, pintures murals que encara es conserven prou bé, un audiovisual que explica l'historia d'aquelles contrades. Vam disfrutar de valent.
A continuació al Castell-Cartoixa de Vallparadís, que conté un Museu amb peces desde la prehistòria fins al modernisme. També ens va interessar. Un aperitu a un gran parc que preparaven per al festival de Jazz i un altre cop en cotxe: fins a Vic.
De pura casualitat vam trobar una lliberia amb restaurant, L'Occità, molt acollidora. Allí em vaig comprar una edició bilingüe francès-català, de Les Flors del Mal. Em veieu a la foto. El café el vam prendre a la Plaça Major (la que surt al Temps), hi havia una gran gentada perque sembla ser que es preparava alguna martingala. Vic ens agrada.
La seguent parada, Viladrau, i aquí sí que l'estada era turisme rural, l'hotel és una casa senyorial com moltes que hi ha al poble, d'estiueig de gent benestant dels començaments del segle XX. Vam sopar a un bar de la plaça gran, típic i amb caliu. Avui hem voltat pel poble i desprès una excursió a l'emita de Sant Marçal, perque en Marçal es volia sentir identificat amb aquell sant que ningú sap què va fer. Avui ha plogut, després ha sortit el sol, s'ha emboirat, ha tornar a sortir el sol, bé, un temps típicament primaveral. El paissatge fantàstic, com sempre el troba qui va al Montseny. Els arbres florits, com el de la foto, feien posar-se romàntic. Oh, la la ! El dinar a la Masia ha estat pantagruèlic. I jo desprès em faig l'interessant dient que he de fer règim. Quines penques!
Bé, recomenem ferventment una escapada com aquesta. Hem fet cultura i panxa.
Malole i Marçal, que bé la vostra sortida segur que veniu caregats d'optimisme. Jo vaig fer la sortida de Vallparadis i Egara el dia 12 i la vaig també entrar en el bloc. La Mª dolors ens va aclarir que els sants Abdon i Senén, en català es diuen Sant Nin i Sant Non, el retaule restaurat és preciós.
ResponEliminaAl César lo que es del César. Efectivament, la Ma. Teresa ja ens en va parlar de les esglèsies terrassenques.
ResponEliminaJo n'estic molt contenta d'haver-vos-ho sugerit.
Quan vaig dir lo del César em referia a que si bé uns valencians han demostrat ser uns imbècils això no treu que no es puguin celebrar les falles, fer gatzara i burla (que algo queda). No anava per les esglésies de Terrassa. Per cert, Terrassa i Viladrau no és que vagin gaire a continuació un de l'altre.
ResponEliminaAh i a Terrassa s'hi viu molt bé i s'hi fan moltes coses. Jo, com que hi tinc dues filles i els adlàters en sóc una mica fan.
Què ha passat amb les fotos?
ResponEliminaAh ja sé. Em sembla que si les treus del lloc on les tens guardades (carpeta ) marxen perquè no és que al bloc es copii sinó que s'asocien. Crec.
ResponElimina