Cap de setmana cultural
Divendres, a la pantalla gran del televisor d’en Marçal: “To be or no to be”. No cal dir res més, oi? El que em va sorprendre, no tenia ni idea, és que la peli estès filmada l’any 42, en mig del “follón” de la guerra mundial. Aquesta mirada irònica mentre tenien lloc els fets que es narraven és d’allò més interessant. http://www.youtube.com/watch?v=TxCghnYumQA
Ahir dissabte “El cisne negro”. Estranya i suggerent pel·lícula. Potser podriem destacar d’interpretació (la prota, la mare i el profe de dança) i l’acumulació de recursos pour épater l’espectador. No cal tornar-la a veure.
Avui diumenge: Una experiència (veure foto). A l’Auditori “El cavaller de la rosa”, pel·lícula muda de l’any 25 i amb música original de Richard Strauss, que va refer la seva opera còmica per adaptar-la a la peli que havia filmat Robert Wiene sobre la partitura primera d’Strauss. Mentre es projectava la pel·lícula, l’orquestra de l’OBC interpretava la música. El resultat ha estat gratificant. No tornarem a sentir aquesta música sense recordar el film, que és una delícia. http://www.youtube.com/watch?v=WnUQa2zx6cs
Divendres, a la pantalla gran del televisor d’en Marçal: “To be or no to be”. No cal dir res més, oi? El que em va sorprendre, no tenia ni idea, és que la peli estès filmada l’any 42, en mig del “follón” de la guerra mundial. Aquesta mirada irònica mentre tenien lloc els fets que es narraven és d’allò més interessant. http://www.youtube.com/watch?v=TxCghnYumQA
Ahir dissabte “El cisne negro”. Estranya i suggerent pel·lícula. Potser podriem destacar d’interpretació (la prota, la mare i el profe de dança) i l’acumulació de recursos pour épater l’espectador. No cal tornar-la a veure.
Avui diumenge: Una experiència (veure foto). A l’Auditori “El cavaller de la rosa”, pel·lícula muda de l’any 25 i amb música original de Richard Strauss, que va refer la seva opera còmica per adaptar-la a la peli que havia filmat Robert Wiene sobre la partitura primera d’Strauss. Mentre es projectava la pel·lícula, l’orquestra de l’OBC interpretava la música. El resultat ha estat gratificant. No tornarem a sentir aquesta música sense recordar el film, que és una delícia. http://www.youtube.com/watch?v=WnUQa2zx6cs
I encara ens queda demà, que tenim entrades per veure “Truca un inspector”. Seguirem informant.
Cisne Negro (no confundir con la película del mismo título interpretada por Tyrone Power, film de piratas de los años 40) es un film mediocre. No es un film de danza, no es un film de terror como pretende. Cuando la vi tuve presente en todo momento "Carrie" por aquello del problema de la posesión de la madre sobre la hija, solo que Carrie, sí era un film de terror. Por cierto la madre es la actriz que interpretó el papel de María Magdalena en "La última tentación de Cristo" de Martin Scorsese.
ResponEliminaNo està gens malament el cap de setmana.
ResponEliminaCisne negro, no la vaig trobar gens de terror, més bé un embolic entre la realitat i la ficció que no vaig resoldre fins 5 min. abans d'acabar. Bon treball.
ResponElimina