Els escriptors transcendeixen la seva pròpia obra i el que els envolta ajuda a conformar-la. D’aquí el títol de l’exposició del CCCB: El Trieste de Magris i l’organització expositiva, excel·lent, de la mateixa.
Així com és innegable la importància del temps en que viu un autor, per a la seva obra, l’espai físic que l’envolta, la seva casa, la seva terra, la seva ciutat i la gent que hi viu... és la pasta de la qual està fet, l’esperit, el magma que impregna i marca la seva obra.
En aquest cas, el carst, la roca clivellada, gastada, erosionada en mil cavernes, el vent ratxat, la bora que fa que als carrers hi hagin cordes per ajudar a caminar als vianants, el mar, la seva situació geogràfica, han fet de Trieste un lloc de barreja i d’encontre. I la seva gent, els palaus, les places, els escriptors que hi han viscut, personatges especials, amics, els esdeveniments, han fet de Claudio Magris el que és. Això queda magistralment reflectit en aquesta exposició, malgrat que la obra pròpiament dita de l’escriptor, sigui tan sols una petita part. El més encertat és el títol. L’exposició podria semblar una tria de diferents espais: el camp, la plaça, el manicomi, la seva casa, els “no llocs” com els anomena fent un tropo de canvi d’ allò que és concret per explicar l’abstracte. Magris ha quedat marcat per sempre pel seu entorn perquè els espais, el lloc, la gent “han triat” Magris per fer-lo seu i comunicar-li la seva complexitat i la seva força. Trieste és el que té a dins, no el seu marc.
Es una exposición magnífica. De las buenas e interesantes que ha hecho el CCCB. Dan ganas de ir a Trieste. A mi, cuando lo escuché por primera vez en una conferencia que dio en el CCCB en 19008, me entusiasmó y salí corriendo a buscar libros suyos, el primero que leí "Así que Usted comprenderá" es una lección de cómo se puede escribir un buen relato en 2ª persona. Después gracias a esta exposición he sabido con más detalle que lo escibió a raíz de la muerte de su esposa.
ResponElimina