Tresca i verdesca

Passejada tonta

Lliure, al fi, de les noses, he pogut veure bé el rellotge analemàtic i comprovar que marca l'hora, perfecte, sempre que faci sol.

Agafo el bus i em planto al carrer de Sentmenat cantonada Berlin on diumenge van inaugurar un jardí vertical. Potser amb el temps serà magnífic però ara és una bírria. Només es veu l’estructura metàl·lica i quatre plantes penjant. De moment guanya l’edifici antic de Banca Catalana de la Diagonal.

Llavors, ja que sóc allí , deambulo pel barri espigolant alguna coseta. Les cases antigues estan pràcticament totes, enderrocades i fetes noves. Tan sols queda algun passatge o carreró que està en vies d’expropiació. Els passatges de Castells, Barnola i Piera són imatge de l’especulació pre-constructora més infamei destructora.

Per allí descobreixo els jardins de Gaietà Renom, el cantant. És una plaça dura vorejada de petits parterres esglaonats. Hi ha un punt wifi la qual cosa vol dir que s’hi pot anar amb el portàtil, com havia fet un senyor que estava molt entretingut.

No ha estat gaire passejada però estic rebentada. Caminar “a lo tonto” cansa una barbaritat. Ni m’ha entusiasmat res. Ara, això sí, he constatat que la primavera ja és aquí de debò.