dimarts, 8 de març del 2011

Jardí d'Ignaci de Puig

Les meves passejades són agressives. A la primera desenfundo, la màquina, i començo a disparar a destra i sinistra, aixecat l' ànim per qualsevol detall. Mai no sé on s'acabarà la cosa ni quanta estona esmerçaré. Esgrafiats, fanals, detalls, una finestra, una reixa, qualsevol cosa em pesca l'atenció en el camí fins que les meves pròpies passes decideixen el meu destí.
La gent m'inspira, pero no, això avui no toca encara que tot és inspiració futura. Dorments, desperts, escoltadors de música, lectors o badocs, tots tenen el seu punt i em fan passar el viatge entretinguda fins allò de l'escala mecànica que sempre em fa reflexionar: qui són? què volen? on van?.
La llum de la Rambla em fa pessigolles i començo de nou el clic, clic.
Cinc hores després i moltes passes fetes tinc ja clar el sentit de la passejada d'avui. He fet una descoberta que m'ha fet feliç: un jardí. Milers de cops hi havia passat pel davant sense saber-ne el sèsam, obra't i avui l'he trobat. És un jardí públic que té l'entrada per un espai semi privat: l'hotel Petit Palace del Carrer de la Boqueria. I es diu Jardí d'Ignacio de Puig. Si mai heu de tenir una entrevista privada, un lloc per a fer confidències, us cal privacitat... aneu allí. Segur que ningú no us troba. A sobre, com que és també el jardí de l'hotel podeu prendre un wisky si us cal el cop de gràcia. Però, a canvi d'aquest secret us prego que no ho expliqueu a gaire gent; podria perdre el seu encant.
Després d'això m'he passejat i passejat pel tros que va entre Boqueria, Rambla, Sant Just, Via Laietana, Argenteria, Llibreteria, Carrer del bisbe, Portal de l'àngel i un cop més a punt de caure morta de cansament, el tren salvador i cap a casa.
Només us envio les fotos del jardí i alguna més perquè n'he fet gairebé tres-cente i em sembla exagerat.
Ja sabeu que heu de clicar sobre la part subratllada perquè us surti l'àlbum.

4 comentaris:

  1. Caram, quina troballa. I et va molt be badar per el reste de carrers per els que passes!.

    Marçal

    ResponElimina
  2. Les fotos són estupendes i les sabates per caminar, d'allò més adient!

    Avui he anat al Registre Civil, de la Via Laietana m'he ficat pels carrers Ataülf, Gignàs, Avinyò, Ample,Plaça de la Mercè, etc. i he anat reflexionant pel canvi del barri. Tenia un amic (que va morir va deu o dotze anys) que, de tota la vida, havia viscut al carrer Ataülf. L'últim temps de la seva vida patía molt pel deteriorment del barri, especialment pels seus pares, que eren molt grans i no s'atrevien a sortir de casa. Es clar que he passat a les 9,00 del matí, però tot estava tranquil i francament net.
    Avui perque no tenia temps, però si algun dia em perdo, estaré a la Plaça Sant Felip Neri,a la Baixada de Santa Clara, bé, voltant el gòtic (o potser en el jardí que ha descobert la Maria Dolors)

    ResponElimina
  3. M'apunto a descobrir el jardí que ens indica la Mª Dolors, i al carrer de la Boqueria que hi passo sovint, quin despiste, veritablement no sé mirar.

    ResponElimina
  4. Crec que, efectivament, podriem fer una sentada allí per conèixer-lo. Però deixem-ho per quan faci més calor. És unlloc més adient per l'estiu perquè és molt obac.

    ResponElimina