LA SEU D’ÈGARA
Cel gris, plomós, que no ha parat de deixar caure aigua ni un segon, pluja a Barcelona, a tot el recorregut amb el cotxe i pluja a Terrassa. Nosaltres agosarats com sempre hem fet una visita cultural a “La Seu d’Ègara”, més coneguda com les Esglésies de Sant Pere de Terrassa. Únics visitants en en matí tan desplaent ens ha donat la possibilitat de gaudir d’una guia, Mia, que ens ha dedicat tot el temps i els seus coneixements.
El conjunt episcopal d’Egara el constitueixen les esglésies de St. Pere, Sant Miquel i Santa Maria. Conjunt Monumental que guarda elements excepcionals del patrimoni històric i artístic català, que abasta un període ininterromput des de l’època ibèrica fins ara. Actualment sols hi ha culte a Sant Pere, les altres dues esglésies avui convertides amb museu, estan dotades d’eines museogràfiques integrades que permeten la seva interpretació històrica i al mateix temps el seu recorregut d’una manera còmode. A més dels edificis romànics hem gaudit de les pintures murals altmedievals i romàniques, i dels retaules gòtics.
Adjunto fotografies de tot el conjunt en el seu exterior, de l’espai cementirial de Sant Miquel de gran bellesa, de l’absidiola de Santa Maria en el cicle dedicat a Tomàs Beckett ( a destacar el color verd del seu vestit), i el retaule de Jaume Huguet que representa als sants Abdón i Senén.
Al migdia plens de cultura, mullats de cap a peus, hem agafat forces amb un dinar de calçotada a la Masia de Can Borrell, entre Cerdanyola, Sant Medir i Sant Cugat, un lloc preciós, però avui ple de fang i aigua.
Ara ja a casa segueix plovent, beneïda aigua pels pagesos i pels conreus.
Ja et trobava a faltar! Fa com quaranta anys que no he anat a Terrassa però recordo haver visitat les esglèsies, preciós tot.
ResponEliminaCom podeu veure ja em trobo bé, segurament he passat la grip A i la tos ha sigut el més molest, ja em teniu novament per donar guerra. Marxo a València del 16 al 21, si tinc oportunitat d'escriure des de la casa que vaig convidada, us farè cinc cèntims de les Falles.
ResponEliminaMarisa, cal que hi tornis perquè està que no ho coneixeràs.
ResponEliminaM. Teresa: Sant Abdó i s. Senén, en català es diuen Sant Nin i Sant Non que és molt més maco. Us vau fixar en el miracle de la cama?
Jo , l'any passat quen em van fer el parquet vaig anar a refugiar-me a casa la Virg i ls Meri a Terrassa i vaig aprofitar per fer turisme en una ciutat amb moltes coses interessants.
Tan interesantes como por ejemplo el modernismo y la escultura de Oteiza.
ResponEliminaQue evidentment vaig repassar.
ResponElimina