Tresca i verdesca

Ja us vaig parlar dels esgrafiats fets durant els segles XVIII i XIX, els més directes, efectistes i detallats. Un cop descobertes les seves qualitats és una tècnica que es va emprar sovint. Amb resultats diversos, evidentment. Segons els colors, l’espai de visualització, la mà que els feia etc.

De mica en mica, com sol passar, es va anar simplificant la tècnica buscant una manera més ràpida i fàcil. D’aquí l’ús de plantilles que permetien repetir els dibuixos per a formar sanefes, detalls que es prodigaven a diferents cases etc. Ja veurem alguns exemples.

Però avui us vull parlar dels esgrafiats de l’Escola Ramon Llull, en la confluència de Diagonal amb Aragó. La Mancomunitat de Catalunya és ben coneguda per la seva preocupació per l’escola catalana que va arribar a unes cotes d’excel·lència molt altes. Una de les premisses va ser la construcció d’edificis destinats i pensats específicament com a escola. Aquest n’és un d’ells. L’arquitecte va ser Josep Goday el 1921. Com a decoració de les façanes es va escollir l’esgrafiat. En aquest cas amb dibuixos de Francesc Canyelles, reproduïts per obrers especialitzats. Els dibuixos són d’estètica noucentista i de tipus infantil.

Està molt ben restaurada i fa molt de goig. Del mateix estil és també l’escola Àngel Baixeres a la Via Laietana cantonada amb Salvador Aulet.