Retorno a la música, avui he escoltat el concert per a piano i orquestra núm.3 de Serguei Prokófiev,interpretat meravellosament per Mlaen Tcholich. (sento no enviar-vos fotos, el meu ordinador fa tres dies que no me las deixa baixar? Meri?)
Mladen Tcholitch
Jove pianista virtuós del piano,ha interpretat avui , el Concert per a piano i orquestra núm. 3 de Serguei Prokófiev. Ha estat la seva primera actuació a l’Auditori, però el seu nom ja va sonar quan el 2007, va ser el Guanyador del concurs Maria Canals. La seva educació musical va començar als cinc anys i té mes de trenta premis en concursos nacionals i internacionals, més que anys, ja que va néixer a Sèrbia l’any 1982. Alt i prim quan saludava semblava una branca vinclada; tots em pogut gaudir de la seva interpretació, no li ha calgut partitura, la tenia memoritzada, mentre les seves mans volaven sobre el teclat. Ha deixat constància de la fama que té a Europa i Àsia.
Prokófiev va escriure aquest concert apassionat, en ple idil·li el 1921, mentre li escrivia a la seva promesa Carolina Codina, de nom artístic Lina Llubera: ”T’estimo a tu i a ningú més”. El primer moviment comença de manera nostàlgica, amb el clarinet tocant una melodia popular potser evocant la Ucraïna natal, inici breu i tot seguit el piano es llança cap a un discurs vertiginós i rítmic, que segueix fent que l’ànim no decaigui, segueix amb un cert aire de marxa i un devessall de notes passen el tema a la trompeta, va seguin una intervenció apassionada del piano per retornar als violins. Entrada dels fagots i de notes altes de les cordes que van conduint a una melodisme orquestral acompanyat d’un romanticisme pianístic.
La seva música en general no va agradar als mandataris russos de la seva època, el 1948 el Politburó va condemna la seva música “formulista” fora dels paràmetres del realisme socialista, les seves harmonies foren til·lades de cacofòniques i va tenir diverses censures, no obstant li van donar el premi Stalin. Curiosament va morir a Moscou el mateix dia que Stalin, el 5 de març de 1953.
Deixo pel Rafel la música de les pel·lícules del director soviètic Sergéi Eisenstein, una cantata de “Alejandro Neuski” i la música de “Ivan el Terrible”.
Com sempre, em deixes meravellada del teu virtuosisme (al menys com a cronista musical).
ResponEliminaJo, segueixo llegint. He començat Psicoanàlisi dels contes de fades de Bruno Bettelheim, un llibre de 450 pàgines que em donarà feina. Quan l'acabi ja us en faré cinc cèntims.
Em sembla que hauré de fer un curset de música per poder-te comentar les teves cròniques. Ara tan sols puc dir que les trobo molt interessants i que sempre em fas venir dentetes.
ResponElimina