- Crèiem que a Libia el petroli corria per les venes i que per això lluitaven i ara sabem que també tenen yuria i que encara arriba més lluny que el petroli. La yuria és un fertilitzant que els talibans utilitzen per adobar els seus camps d'opi i marihuana i també per a fabricar explosius. Els mateixos que els serveixen per a lluitar i allargar l'agonia del poble libi que dona la impressió, vist des de fora que és com una mena de saltamartí que reb d'una banda i de l'altra i retorna a la seva posició inicial sense defallir. El moviment torna i torna sense que es pugui acabar de creure que el tirà caurà. La veritat és que no tenim informació de fons i només podem bellugar-nos entre la incertesa i l'esperança i només en superfície.
- Viatjar ens surt car, és clar, però més car acabasortint viatjant gratis i sinó que li preguntin a la defenestrada ministra francesa d'Assumptes Exteriors. I això que l'anomenaven "Donya perfecta".
- El nostre "presi" sembla un jubilat. Té una feinada que no se l'acaba. El mapa. si, si, mapa, dels llocs on ha d'anat a parlar d'optimisme empresarial per contrarestar el pesimisme financer imperant fins ara, fa por. Sembla aquell del meu pare de què us parlava l'altre dia.
- A viatjar, a viatjar que el món s'acaba. Ara el Rajoi que vol anar per tot Espanya per evidenciar on no va el Zapatero perquè ha d'anar a Tunissia. Jo em pregunto: i treballar, allò que se'n diu treballar, quan?
- Ara s'ha sabut que Carme Chacón té una cardiopatia congènita que, pràcticament perquè ho entenguem significa que té el cor al revés o sigui girat. Clar exemple que de les malalties, el pitjor és creure-se-les i acovardir-se. La veritat és que m'ha pujat punts. Al César...
- Avui comença la setmana blanca. Molts pares estan negres. Quin acudit més fàcil, direu; però és que no és un acudit.
- Notícia bomba! : l'executiu Espanyol donarà 50k de fenc a les famílies que adoptin un burro català. Una altra mesura discriminatòria perquè aquí gairebé a cada família n'hi ha algun, o més, i ningú no ens dóna res. Llegeixo més i resulta que és un acudit passat per internet. Uf! menys mal, quin mal rollo!
- Com pot ser notícia que a Badalona volen multar els qui facin campana?
- Al Guinardó, des d'ahir hi ha un nou passeig. Si és que no m'entenc de feina, això és un no parar.
- I la Pe, que mona i quin tipet! als Oscars. Duia un vestit de colors barrejats, suposo perquè no se li veiés la taca de llet que impepinablement ha d'aparèixer en una cerimònia tan llarga. O no, que aquests no són d'eixe món, per molt que ens pregonin el contrari.
- Estic que m'enfilo per les parets de contenta. Per fi podré llegir La Vanguàrdia sense haver-me-la d'anar traduint. M'agradaria saber, però, a quants llegiré sense que els hàgin hagut de traduir previament.
- El 37% dels joves catalans no llegeix ni un llibre a l'any. En canvi les biblioteques cada cop estan més plenes. Una aparent contradicció. Potser hi van a fer sudokus tranquils.
- Avui al CCCB conferència de Jorge Wagensberg : Si no fos per les crisis, encara seriem bacteris. Glubs, en què estem destinats a convertir-nos amb la que ens ha caigut?
- De cinema. abandonats com estem a la nostra sort per la desafecció del nostre proveidor hasbitual, només tinc ganes de Chico i Rita, Entrelobos, La catedrales del vino (per allò de que el Penedés és terra de vins) , Huevo i También la lluvia que no hi ha manera i potser, en plan massoqista El 23-F.
dilluns, 28 de febrer del 2011
LA TRESCA I LA VERDESCA
Imatge de Libia. Per això més val quedar-se a casa
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Per a "jubilat de luxe" el "nostre alcalde" ahir. Va inaugurar les 4 barres de la plaça Espanya, el Parc de les Aigues, la Ronda del Guinardó i vés a saber quantes coses més.
ResponEliminaAra, quan plegui d'alcalde, potser podrieu anar plegats de tourné per Barcelona. No et sembla?
Hola! Ara, a les 19h. entro al bloc. Aquest matí estava una mica empiucada de la panxa (potser és que amb això de l'estrés menjo com un animal, animal grós, està clar).
ResponEliminaM'ha agradat molt la tresca i la verdesca de la Maria Dolors. És el primer text que he trobat (veure'm si els altres són tan optimistes) i m'ha fet somriure, que ja és molt.
Bé, no volia res mes que saludar-vos a tots.
(El meu germà em diu "la blanca paloma" i no serà per la Verge del Rocío) Suposo que no ha volgut dir clar: la cándida paloma)