LA TRESCA I LA VERDESCA

No em resisteixo a dir-vos que mireu avui el dibuixet del google, dedicat a Edward  Gorey, un magnífic dibuixant americà. Va il·lustrar molts llires en un estil entre satíric i terrorífic molt divertit. Us recomano que llegiu la seva pàgina de Wikipedia i que mireu els seus dibuixos. Va fer, per exemple, els del del Dràcula de Briam Stoker,  el Llibre dels gats de T.S. Eliot i  la Guerra dels Mons de Wells.  

L'ENIGMA DE LA TRESCA

Sabeu que Espanya és un dels pocs països on mai s'ha matat a un rei? Mai, cap ha mort ajusticiat, ni condemnat ni assassinat. Això no vol dir que no s'hagi intentat. Per exemple a Barcelona n'hi va haver un, que d'haver reeixit hagués canviat completament el curs de la nostra història. Va tenir lloc a les escales del Tinell. Qui va ser aquest rei? I l'assassí (en grau de temptativa).

DISSENY

LOS ENVASES

            Para prometer, como siempre se ha dicho en anuncios: “juventud y belleza eternas”, Myrurgia lanzó varias líneas de productos y Jener se ocupó de darles la imagen de producto personalizado y distinguido.

            Imágenes que aún hoy en día, siguen vigentes, en algunos casos, como lo es “Maja”, que como ya dijimos, explota la figura de Tórtola Valencia y que hoy se ha convertido en un souvenir para extranjeros que se vende en El Corte Inglés.  Resulta más que evidente que el diseño de estos envases hicieron mucho para el éxito de estas colonias, perfumes y jabones, queda demostrado con casos tan relevantes como las ya nombradas “Maderas de Oriente” o bien, “Flor de Blasón”, “Orgía”, “Sol de Triana” o “Bésame” entre otras, con sus exuberantes decoraciones florales, frutales o simplemente de dibujos geométricos. Todo un alarde de creatividad, decorativa y exótica, como ya se ha dicho. Con un exacerbado colorido que resulta una delicia observarlas aún hoy en día. Tanto que deberían figurar en libros de los dedicados a la ingente cantidad de diseños que surgieron con la nueva visión del arte que significó el Art Déco, durante los años 20 y 30.

DISSENY

LOS FRASCOS

            De la extensa lista de frascos que Eduard Jener realizó, algunos alcanzaron el beneplácito inmediato del público, haciéndose rápidamente populares. Es el caso de “Maderas de Oriente”, la por todos conocida botellita de forma coronada por ondas que hizo que se la identificase fácilmente. Una forma que condicionó la de su etiqueta. Una etiqueta muy original y creativa, quizá, sin lugar a dudas, la más creativa de la perfumería de nuestro país.

            No menos popular, fue “Embrujo de Sevilla”, cuya etiqueta dividida gráficamente en tres partes se acoplaba perfectamente a la forma del diseño de la botella, como podemos observar en la foto.

            El exotismo estaba presente en muchos de los productos de Myrurgia, sino en todos, como bien demuestran los diferentes frascos y envases de “Maderas de Oriente” o bien la elegante imagen de este frasco de “Maja” o como también lo fue el vestuario que diseñó para el extracto “Tu Reja”, algo verdaderamente impensable hoy en día.

            Resaltar aquí, como no, el diseño del frasco que nos acerca al milenario Japón, con su acampanada forma, creada para “Suspiros de Granada”. Son solo una pequeña muestra más, de las ya presentadas anteriormente en este blog.

Només son escrúpols, potser sense defensa

 Puc entendre la necessitat d’una família que vol saber com i quan i on va morir un parent. Sempre seran pocs els esforços que se li puguin brindar per aconseguir-ho.

Se’m fa més difícil, per exemple, el cas del General Prim a qui coneixem a hores d’ara des de les dents fins les ungles dels peus, o el de Neruda.

No em semblen bé les despeses, l’exhibició i sobretot la falta de respecte que això suposa. És com les mòmies als museus. Res de tan macabre, absurd i injustificable com l’exhibició d'un cadàver, ja sigui el de Ramsés II o d’altres que com ell, com tots, mereixen un respecte post mortem que s’allunya de la morbosa curiositat. Què afegeix a la seva dimensió representativa? En què la disminueix? Què ens aporta? Quin és el seu sentit? És que al morir es converteixen en ninots de fira? No crec pas que sigui per fer-nos copsar millor allò del sic transit glòria mundi sinó per atiar la curiositat malsana.

No vull dir que no es pugui  investigar, per raons històriques, mostrar determinats rituals o obres d'art   etc; el que no em sembla bé és l’espectacle mediàtic i l’exhibició.  Per més històrics que siguin els personatges, no deixen de ser humans. No sé si m’explico. I sinó consulteu Momia/imatges  al Google i sabreu de què parlo.

LA TRESCA I LA VERDESCA

Vagi per endavant que el tema per se no és que em preocupi gaire però m'indueix a reflexió.

Al Vaticà, els papes ara, utilitzen helicòpters per als seus desplaçaments de poca durada: per anar fins a l'aeroport, a Castel Gandolfo etc. És un mitjà ràpid, net, i segur i al meu entendre és a més a més renovador de l'aire, cosa indispensable per a l'Església si és que vol seguir mantenint l'estatus acostumat, que sí que vol. Torna a ser allò de les metàfores.

Abans (el nostre temps sempre sempre comença amb l'abans), ens havien pintat els japonesos com a dimonis amb forca i tot. Coses de les guerres. Ara, sembla que la disfressa s'en ha anat a la Xina i són ells els sospitosos de tot el mal. Però és clar, per no perdre la modernitat, en comptes de banyetes ara són ciberatacants de l'anomenada Amenaça Persistent Avançada 1, o APTI en sigla anglesa, encara que troben que no son prou professionals, que han de progressar més adequadament  I com ho faran, em pregunto, si no els deixen practicar? Ataqueu, ataqueu que el món s'acaba. En clau eclesiàstica diríem:  Ho ha dit l'Obama i és profecia. Ai no que això és d'un altre lloc.

Si teniu algun pis o local per llogar, no ho feu pas a una Agència de Detectius. Hi ha risc d'ensulsiada  (entre d'altres coses) per la quantitat de material que solen emmagatzemar. El qui avisa no és traïdor.

El govern crea un grup de treball per no quedar al marge del cas d'espionatge, llegeixo a La Vanguàrdia. Potser ja no sé llegir però això significa que el grup de treball treballarà per atiar el foc? Sempre  que em poso a voler entendre segons el valor literal tinc problemes.

Tots els xanxullos econòmics que s'han destapat recentment sembla que s'evidencien només llegint (contractes, nòmines i altres minúcies). Us imagineu una oficina com aquella de la pel·lícula El apartamento (o és igual, una oficina sinistra) en la que tothom llegís? La feinada que podria fer-se només en un sol matí.

A Txeliàbinsk els trossos del meteorit trobats al lloc de la col·lisió s'estan convertint en preuat record per als turistes. Estic temptada de muntar trossets de pedra seca en anells, arracades i penjolls per a vendre'ls a la carretera, a la sortida de Saifores. Què? És que ja en teniu algun? Doncs per què no?

Ai senyor i quin món de mones.

LA TRESCA I LA VERDESCA

Llegeixo al diari :
espionatge
desaparició de proves
contaminació
menyspreu
mentides
revelació de secrets
falsejament de dades
guerra bruta
doble moral
cobraments fraudulents
robatoris de diversa índole
tràfic d'influències
cobdícia, ambició, vanitat
corrupció
frau
i segurament encara me'n deixo alguna.
Recordo que el meu pare explicava que el Faustino Paluzie (els fabricants dels mapes de la nostra infància, amic seu) li va regalar pel seu aniversari un mapa dels fenòmens atmosfèrics amb una targeteta que deia : t'imagines que tot això ocorregués alhora? Jo sí que m'ho puc imaginar.

DISSENY

-->

MYRURGIA, ESTEVE MONEGAL

Y EDUARD JENER

  

Se han ido mostrando estos últimos días, varios de los diseños de Myrurgia, en su mayoría francamente bellos y también exóticos. Y hemos visto el gusto por el “orientalismo” que marcaba esos diseños. Toda una declaración de principios, se diría.

Myrurgia supo aprovechar el momento, al igual que hizo la naciente Industria Cinematográfica catalana. Europa se hallaba inmersa en la Primera Guerra Mundial, Francia y los otros países redujeron a mínimos la producción, entre ella la cosmética y artículos de belleza, de igual forma que hizo con las películas. Esteve Monegal aprovechó la neutralidad de España, y se lanzó a introducir sus productos en el mercado, dentro y fuera del país, pero no solo eso, apostó por el diseño y para ello contrató a un decorador valenciano, instalado en Barcelona y que hacía breves y continuas estadas en París: Eduard Jener. De él dijo Enric Satué que formaba parte de “la inagotable cantera de buenos ilustradores valencianos”. Y de sus manos, sensibilidad y gusto artístico surgieron las imágenes gráficas de Maja, Orgía, Maderas de Oriente, Joya, Embrujo…y tantas otras. Envases, frascos, folletos, anuncios, carteles, de todo ello hablaré. 

-->

L'ENIGMA DE LA TRESCA

                  MÉS

Entrada "apabullant" d'en Rafel- perquè no entraràs més sovint?- sobre l'Enigma de la setmana. Estic completament d'acord amb tu. Tan sols vull fer dues acotacions. Primera, em vaig equivocar de foto al posar la de l'escultura. assumeixo la pífia. La bona és la que tu poses. Segona, que no vaig pas dir que Tamara de Lempicka hagués signat cap conveni ni res de semblant. Tan sols que el grafisma és absolutament inspirat en l'obra d'ella, opinió que refermo. Ah i encara hi ha més: no cal girar cap dibuix (per la figura de la nostra dreta ) perqué es tracta, fixeu-vos-hi bé, d'una fotografia d'una model posant "a la manera de". Tampoc no sé fins a quin punt es tracta d'una interpretació o bé és un estil molt potent que està en l'aire que els artistes capten conscient o inconscientment (recordem per exemple, la projecció recent de A Farewell to Arms i el Guernika de Picasso). M'agradaria saber de qui és aquesta etiqueta i quin lligam podria establir-se amb la Lempicka.

M'encanta haver engegat una polèmica creativa, que no de discussió.

L'arpa i les seves vibracions, 256

                                   Txaikovski, 5ª Simfonia
La Simfonia núm. 5, de Txaikovski és va estrenar a Sant Petersburg el 5 de novembre de 1888 sota la direcció de l’autor. Es tracta d’una obra intensament dramàtica que reflecteix una de les idees centrals del llegat del compositor rus: el destí.

Amb els amics que ens disposàvem a sentir avui al matí aquesta peça a l’Auditori, fèiem broma també sobre el nostre de destí: personal, del país, d’Espanya, d’Europa.. en fi, de tot el que ens ve a sobre.

Josep Pascual, en el seu Comentari en el programa de mà ,explica tan bé el que Txaikovski volia expressar amb la seva música, que serè fidel al que ell exposa, jo no sabria fer-ho tant didàcticament.

Txaikovski va escriure una mena de programa en que la introducció representa ”la submissió total davant el destí o, el que és el mateix, davant la predestinació ineluctable de la providència”. Precisament, el primer moviment comença amb un Andante – Allegro con anima en el qual sentim el tema del destí, que recorre tota la composició adoptant diferents aspectes. El segon moviment, Andante cantabile, comença amb una breu introducció de la corda que dóna pas a una meravellosa melodia a càrrec de la trompa. Aquesta, desprès, constitueix la base d’un diàleg amb l’oboè, i més tard és l’oboè qui exposa un nou tema, majestuós i bellíssim, que passa a la corda. Encara el clarinet introdueix una nova idea, nostàlgica, interrompuda més tard per les trompetes, que exposen el tema del destí. Al final tornem a la calma inicial i el clima esdevé plàcid, amb la irrupció del deliciós vals del tercer moviment, Allegro moderato, que també acaba esvaint-se davant l’arribada del tema del destí. Al darrer moviment, – Allegro vivace -Andante maestoso , el tema del destí adopta un aspecte nou, majestuós i optimista, que arriba a ser grandiós: és potser l’expressió del triomf sobre el destí? Txaikovski es feia una pregunta a les seves notes que no ens ho acaba d’aclarir: “He d‘abraçar sense dubtes les meves creences? Trobar refugi en la fe?

Avui dirigia l’orquestra de l’OBC, el director Pablo González, que és el director titular des de setembre de 2010. Tot i que és una simfonia molt coneguda, us recomano si teniu temps, la seva audició per CD i/o Internet, ja que se’n troben diverses versions. Gaudiu en el segon moviment de la melodia a càrrec de la trompa, el músic i instrument més aplaudit avui.

-->

¿Tamara Lempicka y Myrurgia?

Cuando he visto el anuncio de la colonia “Natural” de Myrurgia, insertado por Mª Dolors, no podía creer que Tamara Lempicka hubiese cedido un cuadro suyo para dicha publicidad y menos aún que hubiese pintado un encargo. Así que me puse a investigar. Pero pronto se desvanecieron las dudas. El anuncio es de 1982. Tamara Lempicka murió en 1980. Eso lo decía todo y simplificaba mi búsqueda. Hay que reconocer que el estilo de Tamara Lempicka está logradísimo, es más, el ilustrador (que ignoro quién es) se documentó muy bien. He estado rastreando por toda la obra de la pintora y he podido hallar de dónde han partido para esta ilustración. El origen se basa en dos cuadros: “Retrato de Mrs. Allan Bott” (1930) y “Retrato de Mrs. M” (1932), (inserto sus imágenes) solo hay que girar una de las dos. Confieso que quedé atrapado por la visión de este anuncio que desconocía, dado mi interés por Tamara desde hace años (vi por primera vez algunos de sus cuadros en los años sesentas) y desde entonces he perseguido su obra. Tamara Lempicka nació en Polonia en 1898 y murió en Estados Unidos en 1980. Su verdadero nombre era María Gorska (su apellido Lempicka viene de su marido el barón Tadeusz Lempicki).

En cuanto al frasco aquí tenéis la escultura real a la que pertenece. 

 Retrato de Mrs, Allan Bott

 Rerato de Mrs. M.

 

Obra de Monegal.

L'ENIGMA DE LA TRESCA

Fixeu-vos que a l'ampolla, el relleu fa referència a l'escultura d'E. Monegal que he publicat abans.
Posats a parlar de la Myrurgia, de qui us sembla que és inspiració, vaja, franca il·lustració, aquest perfum?

WebRep

Reputació global

Aquest lloc no disposa de puntuació

(no hi han prou vots)

LA TRESCA I LA VERDESCA

     Si voleu saber més coses sobre Esteve Monegal, l'amo, creador i impulsor de la renovació de la imatge de la fàbrica Myrurgia no cal sinó que cliqueu //ca..orgwikipedia/wiki/Esteve_Monegal_i_Prat

     Us poso unes quantes imatges més per anar completant la col·lecció de records. Una d'elles és una escultura seva i l'altra l'esbós d'un disseny. Moltes de les seves obres tant personals com les de producció industrial són actualment al MNAC.

L'ENIGMA DE LA TRESCA

SOLUCIÓ A L'ENIGMA DE LA SETMANA

A la Plaça Trilla hi ha encara restes de la Masia de Can Trilla (s. XVII). Actualment és un convent de monges, les Germanes de Jesús Pacient que,  com ja va comentar la Maria Teresa es dediquen a cuidar malalts pobres. Al soterrani hi ha una petita capella i una cripta anexa on està enterrada Ramona Llimargas, nomenada "la monja bilocada" perquè es veu que tenia la facultat de poder ser a dos llocs al mateix temps. Era consultora i consellera de Franco i, encara que no parlava castellà s'entenien d'allò més bé. Quines coses!
Si no fos, potser li hauria de demanar que me'n fes cinc cèntims d'aquesta seva facultat de ser a dos llocs alhora. Potser així arribaria a poder fer tot el que m'interessa .Si no fos.

SERIE MEDITERRANEA

DE MYRURGIA

L'he trobada a www.todocoleccion.net

està a la venda per 12 euros

per si la vols afeigir als teus records 

EL DISSENY I L'EXOTISME

DELS PRODUCTES MYRURGIA