L'arpa i les seves vibracions, 474

PORTUGAL

                              Museu Paula Rego

De l’escapada a Portugal la setmana passada, voldria comentar-vos algunes vivències. Com que la majoria de vosaltres ja coneixeu aquest país lusità, em centraré en fets, potser petits, que m´han fet gaudir molt bones estones.

L’Hotel Londres, on ens van allotjar al grup d’una trentena de jubilats, del Mundo Senior Plus, és a Estoril. Hotel còmode i amb piscina, on ningú hi va pas posar els peus, ja que malgrat el sol, a    9 graus de temperatura, no resultava massa engrescador fer-ho.

D’Estoril a Cascaes, el municipi més proper, ens separaven dos kilòmetres, que es poden fer ben bé a peu i que nosaltres vam optar per fer-los còmodament amb taxi. Cascaes té moltes coses boniques  per veure. Entre aquestes, una zona voltada de verd i ben cuidada on hi ha la majoria de museus. D’aquesta manera pots triar el que més t’agrada o desitges veure. Avui us parlaré d’un que va ser una troballa. És el Museu CASA DAS HISTÓRIAS PAULA REGO. Un edifici interesant tant pel contingut com pel continent. L’edifici és obra de l’arquitecte Eduardo Souto Moura, guanyador d’un premi Pritzker. El contingut presenta un conjunt de l’obra gràfica i pintura de Paula Rego i del seu marit Victor Willin, també pintor. Pintura estranya i neguitosa la de Paula, almenys així la vaig sentir. Els seus primers treballs daten de les dècades de 1960 a 1970, classificada com neodaísta. Barreja  diferentes tècniques com pintura i collage, juga amb imatges infantils, fetitxistes i traumàtiques. Més endavant desenvolupa un estil més il·lustratiu i figuratiu. El seu treball  mostra una cara sinistra, accentuant la dominació maliciosa i la subversió de l’ordre natural. Pinta realitats socials polèmiques; també il·lustra historietes i tebeos. En moltes historietes els animals representen situacions humanes.

El dia de la nostra visita, pràcticament tota l’obra estava centrada en el ballet There and back again que havien representat feia poc a Cascaes, amb muntatge musical i en quatre temps, dos d’ells ballats per personatges humans i dos convertits els mateixos personatges en animals més o menys monstruosos i fastigosos, mostrant una decadència continuada de la realitat. A les sales hi havien uns maniquís amb les robes de cada un dels personatges i els animals. Podies tocar les màscares i les textures de la roba, a més de veure els dibuixos i els esbossos retocats que va fer Paula.

Enganxades a les parets partitures de la música.

Un DVD mostra el ballet en la seva totalitat, visió que vam compartir amb un grup d’adolescents i la seva monitora que els hi feia veure tota mena de detalls.

Aquest edifici és tot ell dedicat a l’artista per perpetuar la seva obra. Nascuda a Lisboa el 1935, d’una família adinerada durant l’època de Salazar, es comenta que potser això la va influenciar en els seus personatges sinistres i dominants, tot i que en els seus últims treballs mostra un estil mes realista. A  la Galeria Nacional de Londres es pot veure el retrat que va fer del president portuguès Jorge Sampalo.