L'Enigma de la Tresca

El lloc que us proposava conèixer era el Teatre-Circ Olímpya del qual ben segur n'heu sentit a parlar. Va ser un magnífic local d'espectacles que es va inaugurar a Barcelona l'any 1924  fins el seu enderrocament el 1947. Jo recordo haver-hi anat amb la meva tia en una de les últimes funcions. Aquesta tia meva, germana de la mare, soltera i "marxosa" que en dirien ara, els diumenges solia dur-me als més variats lloc d'esbarjo permesos als nens. Memorables diumenges de Tibidabo, Sala Mozart, atraccions el Caspolino o les del Paral·lel, xocolatades a Petritxol etc...o sigui va ser la meva introductora i educadora juerguistico-sentimental dintre d'un ordre. Lloada sigui. Però al que anàvem: el Circ Olimpya.
Estava a la Ronda de Sant Pau cantonada al carrer Aldana i va ser projectat per l'arquitecte Joaquim Folguera, autor de molts edificis del moment. Era d'enormes proporcions, el més gran d'Espanya i un dels més moderns d'Europa.

 Tècnicament era un dels  més avançats. Tenia una platea on hi cabien 6.000 espectadors i l'escenari, de bocana grandiosa, podia convertir-se en piscina.
Allí es va fer teatre, sarsuela, òpera, música (l'introductor del jazz a Barcelona), ballet, boxa lliure i sobretot, circ.

 Un espai més, malaguanyat, de la nostra cultura, absolutament impossible de fer avui dia quan la cultura oficial ha bandejat tot el que no sigui succedani i cridòria. Requiescat in pace el Circ-Teatre Olimpya, on tant es va riure, plorar, sentir, gaudir i estimar.