divendres, 12 de gener del 2018

L'ENIGMA DE LA TRESCA



M'agrada anar pel carrer i trobar-me, de sobte amb casetes de poble salvades de la destrucció per una restauració ben feta.
M'agrada, perr una porta oberta, veure, al lluny un pati florit .
M'agrada , topar amb algú que feia temps que no veia i posar-nos a xerrar al mig del carrer.
M'agrada, que encara alguna casa llueixi l'escut del barri.
M'agrada, que un rellotge de sol en una paret em digui l'hora del temps.
M'agrada, un gest artístic i personal escapat d'algú a qui li agrada compartir i fer-lo públic.
M'agrada, en una botiga "de sempre" poder demanar una cosa "de sempre" i que la trobin a l'acte.
M'agrada, poder seure en un racó tranquil i veure passar els núvols.
M'agrada prendre el pols d'un barri anant a la peixateria o a comprar el pa.
M'agrada trobar espais, detalls, records...
M'agrada mirar una casa sabent que a dins hi ha algú que conec.
M'agrada que malgrat els canvis, gairebé tot continuï agradant-me.

Què és això que m'agrada tant?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada