LA TRESCA I LA VERDESCA

ARBRES

Fa un parell de dies llegia un article sobre les palmeres australianes que hi ha a Sants i recordava les moltes de la meva vida. La primera, la paradigmàtica, la de Ca l'Ardiaca que de en petita visitàvem sovint amb el meu pare. Recordo que em deia que quan ell era petit ja anava amb el seu avi a veure-la. En aquest article m'assabento que es va plantar el 1873 o sigui 21 anys abans que ell nasqués. Ai Barcelona, quanta part de la nostra història és part de la pols dels records que encara conté! Buscant a internet a causa de la curiositat que aquest article m'ha desvetllat he trobat moltes coses sobre els arbres de la nostra ciutat . Quantes espècies diferents us veurieu amb cor d'anomenar? cinc, sis?... n'hi ha més de seixanta. Bufa! algunes amb noms preciosos:bellaombra, fotímia, lagunària, arbre de l'amor, cocculus, siris, sòfora... d'altres que sembren sortits duna novel·la d'aventures : Maclures, arbre de la llana, arbre del corall, tipuana, schinus, Washingtònia, cedre de l'Himàlaia... I he recordat que l'últim any d'Escola Massana, quan preparàvem un viatge de fi d'estudis a Itàlia varem fer una fira de Nadal al pati de ca l'Ardiaca i jo vaig fer un pessebre amb figures de ceràmica. Les tres figures principals estaven a la base de la palmera i la resta, pastors, reis, estel etc anaven rodejant la palmera en espiral. Va tenir molt d'èxit i va sortir fotografiat a la portada de La Vanguàrdia (encara la tinc, és clar). Anys després, un dia, en Joan Gaspar (Sala Gaspar) em va dir que l'havien comprat els seus pares i que era des de llavors el pessebre familiar i encara ara ho és. Cada cop que veig la meva palmera recordo tot això i em sembla tenir encara part de l'emoció quan les meves simples obres primerenques s'enfilaven palmera amunt, amunt, amunt, com les meves il·lusions.