Teatre Nacinal de Catalunya, obra dirigida per Xavier Albertí, que en el programa de mà, ens explica la seva versió: Ricard III és una gran festa de teatralitat, hereva del teatre popular del seu temps, amb que Shakespeare acabaria assentant les bases per a les seves grans creacions posteriors. Com que els espectadors som els únics coneixedors de les confidències d’aquest fascinant tirà, assistim amb simpatia al seu violent ascens cap el tron.
A més d’un festí teatral, Ricard
III, també és una obra que ens interpel·la sobre el protagonisme que tenen a la
nostra vida les ferides que hem rebut des del naixement, i sobre la quota de
dolor que ens toca assumir al llarg de la vida a cadascú de nosaltres, i, sobre
el mal que aquest dolor ens pot portar a fer als altres mentre no siguem
capaços d’assumir-lo.
Els comentaris dels amics amb qui
vaig anar al teatre, van ser diversos: per
uns és una obra que encaixa perfectament
pel lluïment de Lluís Homar, tot hi que
el troben poc agressiu en la primera part; jo discrepo i trobo que broda el paper, amb una ironia pura i
dura. Per a tots un xic massa llarga, durada de 3 hores i 10 minuts amb entreacte inclòs , és podia dir el mateix amb menys temps, ja que moltes
frases es repeteixen entre els personatges.
A la segona part unanimitat, Homar canvia el registre amb l'ardor que posa en
cada frase, primer coordinant la batalla de Bosworth i després dirigint-la. Al final la frase shakespeariana més
coneguda “un cavall, un cavall, el meu
regne per un cavall”, que diu abans de morir en el combat i, d’aquesta manera
s’ acaba la Casa de York. També al
teatre s’acaba amb aquest final l’obra.
Aplaudiments i salutacions que duren
una estona.
Joel Joan , que ens té acostumats
a papers festius, ens demostra la seva professionalitat en el paper dramàtic del
Duc de Buckingham; Carme Elias, en el paper de viuda del rei Enric VI excel·lent;
Julieta Serrano, duquessa de York, mare
del rei Eduard IV, molt passiva, li
falta energia, potser perquè està acorralada per les ordres del rei i no li
quedà esma de lluita. Els altres personatges, bons, cada ú en el seu paper.
La posada en escena a càrrec de Lluc
Castells i Jose Novoa, minimalista, amb diverses portes metacrilades, per on entren i surten els
personatges segons les seves actuacions.
El vestuari molt sobri a càrrec de Maria Araujo
que inclou aparells ortopèdics pel rei, per subjectar el seu coll i una cama,
la seva deformació es devia a una greu escoliosi.
Bon teatre i bons textos si us
agraden els clàssics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada