ELS COLORS DE LA TARDOR
VIDRÀ |
Sortida obligada de cada tardor, escapada per veure i fotografiar els canvis cromàtics de
les nostres contrades muntanyenques.
Dissabte sortim
sense un rumb previst. Ja en el
cotxe votem anar cap a la comarca d’Osona.
Parem, per esmorzar a Sant Quirze
de Besora, en un bar situat davant del
pont, des d’on veiem el Ter que baixa amb poca aigua; ens alegra suposem, el soroll
d’alguna resclosa. Prenem un cafè amb llet ben calent i una coca de pinyons que
ens recomanen. A fora el termòmetre marca 9 graus. Seguim cap a Santa Maria de
Besora i els arbres encara no han canviat de color.
Ens expliquen que la comarca té 20 arbres autòctons, en recordo
pocs, el roure martinenc, castanyer d’índies, feixa, pollancre, salze, om i
blada.
Sessió de fotos. Les fulles talment estores multicolors
que, a mesura que les anem trepitjant, sentim el seu clàssic cric, cric, mentre
els ulls se’ns omplen de diversitats de colors.
Cap el migdia, ja cansats i amb gana, decidim buscar un
lloc per dinar. La decisió és fàcil , Casa Fonda Serrasolsas que, davant té el roure de La Creu de l’Arç,
catalogat com un arbre monumental.
Tenen una carta de menjar de muntanya engrescadora. Ho
encertem, bon menú, bon vi i servei acurat. Les vistes des del menjador ens
mostren al fons, uns núvols entre clarianes sobre la plana de Vic.
A la sortida després d’una bona sobretaula el termòmetre
marca 6 graus. Decidim retornar encara amb claror de dia cap a Barcelona, fa
massa fred per caminar. Les fotos queden
de penyora per gaudir-les a casa.
No m'agrada el fred però el bosc de tardor és una meravella.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMolt boma aquesta entrada tardorenca. Nosaltres vam ser a Sant Julià per Totsants i també era així: una preciositat.
ResponElimina