LA FLAUTA MÀGICA
Darrera
òpera de Mozart que el propi autor va
dirigir a la seva estrena, pocs mesos abans de morir. Llibret d’Emanuel
Schikaneder, basat principalment en el conte de “Lulu” de Liebeskind, inclòs en
el recull de contes orientals de Dschinnistan.
El
Liceu ens ha presentat aquesta vegada una espectacular revisió d’aquest clàssic
de Mozart. Es tracta d’un Singspiel en dos actes i en llengua alemanya. Eludeix
tota referencia a la maçoneria.
El
muntatge és de Barrie Kosky i Suzanne Andrade, amb animacions de Barritt. L’obra
es fusiona amb el cinema mut i aconsegueix que la màgia del conte multipliqui
els seus efectes de fascinació. Innovadora proposta de la Komische Oper Berlin,
amb direcció musical de Antonello Manacorda.
Presentació
plena d’expectatives, ja que ha estat precedida de molts comentaris, la majoria
favorables
Opta
pels simbolismes i barreja cantants amb
animacions acolorides en una estètica del cinema mut dels anys 20. Les imatges
fan referència als estats d’ànim i accions dels protagonistes que reflecteixen
l’influencia del còmic i de l’art naif que provoquen rialles dels espectadors.
Supressió
total de les parts parlades.
La
utilització d’icones del cinema en blanc i negre juga a favor del resultat de
l’espectacle. Buster Keaton apareix reflectit en Papageno i el “Nosferatu” és
la caracterització de Monostratos. Pamina és el retrat de Louise Brooks en
“Lulu” i Sarastro ens recorda a Abraham
Lincon, mentre La reina de la Nit apareix com una gran aranya. La desfilada de
la fauna en forma d’ombres xineses o la cromàtica serp gegant, són elements
també molt ben aconseguits
Impecable
la coordinació dels moviments dels cantants amb la projecció de les imatges
mudes del cinema.
Visió
totalment innovadora la que ens ha
ofert el Liceu en aquesta primera
programació de setembre.
i
Vaig veure un avançament a la televisió i vaig pensar que havia de ser molt atractiu. Tu m'ho confirmes.
ResponElimina