és pràcticament igual a un del tres que tinc a Sant Julià.
Ja som a les rebaixes d'estiu.
Les meves. Dimecres me'n vaig a Saifores i encara que amb alguna escapadeta ja seré allí almenys per dos mesos. Penso baixar cada dimarts per anar a classe i segons estigui el panorama allargar una mica abans o després. Però això ho dic ara; després ja sé que m'agafa la saiforitis que és aquella mena d'engorroniment que paralitza segons quines activitats i al contrari de les malaltíes corrents, aquesta és molt satisfactòria. Segurament pecaminosa, olé. Aquests dies faig neteges furioses per deixar la casa ordenada i a punt i continuaré amb el mateix panorama a Saifores, uns quants dies, fins que tot brilli com en la casa de Rembrand que em va impressionar molt quan la vaig visitar. Sembla mentida, tot i ser una casa perfectament instal·lada la quantitat de coses que m'enduc: la roba d'estiu, el "recado de escribir", la máquina de cosir que allí no s'atura mai, els llibres que penso llegir (per cert, em sembla que tornaré a llegir l'Ulises perquè després de les referències constants del Borja en comptes de recordar-lo el que em passa és que tinc la sensació que no recordo res. Deu ser la "memopausa" dels vuitanta anys ). Em caldria un "mundo" per ficar-ho tot, tal com feien els meus avis. Després d'aquests prolegòmens espero poder-me connectar a Internet de tant en tant i explicar-vos aquelles aventures meves tan apassionants amb els ocells, els dragonets, els mosquits tigre i tots els animalons que poblen la meva selva saiforina. Escriuré, segur, perquè ara mateix, mentre ho faig ja us trobo a faltar encara que enguany no hagi estat gaire prolífica. Ja diuen que a la vellesa no cal córrer, però jo això no m'ho acabo de creure perquè és l'únic remei que ens queda per arribar a fer encara alguna cosa. Però no ens posem nostàlgics que ens falten molt pocs dies per tenir un disgust de debò, em temo, i amb això sí que potser prendrem mal. Veurem... que no ens caigui el "mundo" a sobre.
BON ESTIU!
ResponElimina