Fixeu-vos: uns amb cara de no saber de què va, els altres a la boira, uns altres perduts cap al fons i els altres tan lluny que ni se'ls veu. Una perfecta metàfora de la societat.
Estem ja completament immersos en la batalla de les urnes. Encara que no ho vulguem i encara que ens fem els desentesos. Inclús els diaris van aquests dies més prims del compte, segurament per la poca confiança que ens causen les enquestes i la facúndia dels caps de llista o els llestos sense cap. Ús heu fixat que CAP dels caps enlloc no ens ha explicat què és realment el que preten? quin és el seu programa, vaja. Serà que això no els importa? Creuen que a nosaltres tampoc no ens importa? Volen que es voti segons la impressió que ens fan? Doncs vaja, perquè impressió sí que ens fan! Un memo, un figurí, un llestet passat de rosca i un que fa la rosca són les nostres opcions? Devem ser molt idiotes o molt maquiavèlics quan ni tan sols poden parlar clarament de la por que els fem. Tan poc els importem de debò ( sí, ja sé que com a votants i per tant generadors de prebendes ens tenen en compte) ? Ai Senyor i tots amb aquests pels sense esquilar!
Jo el que veig aquí és que falta un bon i eixerit pastoret, com aquell Joan Baptista nen de les estampes infantils.
ResponEliminaSense pastor, les ànimes càndides que som caurem en el més trist dels finals: estimbats en una bassa de mocs. Verds.
Salutacions, Dolors.