 |
| OS DE BALAGUER |
No coneixia quasi res
del poble. Sols l'any 1981 vaig coincidir en uns estudis de psicologia amb
Mossèn Xavier Batiste, llavors rector d'Os i al acabar el curs em va regalar un
llibret "L'ahir i L'avui de Santa Maria de Cérvoles", on ell recollia
llegendes i veritats documentades des
del 1116, quan Ermengol VI, comte d'Urgell conquistà Os de Balaguer i Montassó,
i tot el vessant entre Boix i Tragó.
El llibre restà a la
meva petita biblioteca i ara desprès de 34 anys, l'he tornat a llegir amb cura
per assabentar-me d'on anava a passar uns dies.
Os de Balaguer situat
a la comarca de la Noguera, té una superfície de 122 km. i una població de poc
més de 1000 habitants censats. El 1964 se li va axixionar la quasi totalitat
del desaparegut municipi de Tragó, que quedà anegat per la construcció dels envasaments
de Canelles, 1960, el més gran de la conca del Segre, i de Santa Anna, el
1961, (recordeu Franco i les
inauguracions de pantans?)
Expliquen que
l'origen del poble es deu a la presencia d'una fortificació musulmana del segle
IX.
Amb un Land Rover de
segona mà, que trota com un cabirol, els meus amics m'han portat a recórrer
tots els voltants: Alberola, Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes,
Gerb, Ager i part de la zona de Lleida del Montsec, espectacular serralada calcària
orientada d'est a oest i que penetra per terres d'Aragó fins a Osca.
Altra sortida al peu
d'Els Picons i Montassó.
Visita obligada a
l'ermita de Cérvoles, ressenyada en el llibret que portava de Xavier Batiste i,
que ell havia document amb bibliografia antiga, sobre narracions,
literàries-religioses-històriques, que confirmen una munió de dades reals, com molts noms de llocs, Granja de Cérvoles, la Figuera i, el primer monestir del
cister femení de Catalunya fundat cap l'any 1117
 |
| ERMITA DE CÉRVOLES |
La llegenda explica
que l'any 1299 un pastoret amb el seu ramat pasturava pel dominis del terme
d'Os, quant una gran tempesta, l'obligà a refugiar-se i passar la nit en una
cova, allí a la matinada tingué la visió de la verge, i al desaparèixer aquesta,
troba la petita imatge que dóna origen a la capella de Cérvoles. Fins aquí la
historia calcada com tantes d'altre de les nostres terres. Però llegint els
escrits d' Antoni Peralba i Camarasa, nascut a Os el 1886 i, que ha estudiat a
fons Xavier Batiste confirmen que era a mitjan segle XII , més o menys cap el
1173, quan el Monestir de Vallverd de Tragó resplendia per tota la comarca per
la seva bona fama i poder. La pau s'esvaí anys desprès ,un dia que baixant de
l'orient una multitud armada i a cavall envair el monestir, matà i arrasà tot el que li venia al pas. Sols els
donà temps a enterrar les coses sagrades i la petita verge a un lloc allunyat
de la muntanya. Amb el temps, el monestir restà a l'oblit, i es perdre la memòria
dels fets .El relat que ara jo no el transcric per llarg, és d'una gran
simplicitat, al temps que Antoni Peralta usa un llenguatge de fons que cal
tenir en compte, i que aquesta narració és un reflex de la realitat històrica i
indica el traspàs jurisdiccional d'aquestes terres poblades de cérvols, de mans
del cister a les d'altres poders feudals.
Des del 1964 s'ha
lluitat per reconstruir el recinte que estava en estat deplorable, refer la
teulada, aixecar parets, refer la façana i plantació d'arbres al voltant
Actualment l'ermita de Cérvoles, acull peregrins, aplecs,i tota
mena d'activitats i fa uns dies ens va acollir a nosaltres, ja que jo no volia
marxar de terres de Lleida, sense veure el lloc on el meu amic Xavier, havia
documentat els seu treball.
 |
| PANTÀ DE SANTA ANNA |
M'agrada la història
i la geografia i, confirmar in situ sempre que puc, allò que he llegit o
estudiat. És una dèria.
El poble d'Os
actualment té ajuntament que es preocupa pel
seu desenvolupament, bons serveis agraris i socials i, unes piscines que
fan més suportable la xafogor d'aquest dies. Petits i grans s'hi troben durant
tot el dia per banyar-se i, a les nits per sopar al seu voltant . Un servei de bar fa el complement
I aquí acabo la
historieta que començà amb Ermengol VI i, ara va camí de l'estelada el 27 S
Molt interessant M.Teresa, coincidim amb l'interès per conèixer la història dels llocs visitats. Una abraçada
ResponEliminaMolt interessant M.Teresa, coincidim amb l'interès per conèixer la història dels llocs visitats. Una abraçada
ResponElimina