L'arpa i les seves vibracions, 317

Programa de mà

Els reis m'han portat un regal musical, una entrada pel Liceu, on aquests dies representen CENDRILLON, l'entranyable conte de la Ventafocs que de petites tan ens agradava escoltar de boca de la mare i que ja adolescents, perquè no, aspiràvem també nosaltres a trobar un príncep blau.

 Llibret d'Henri Cain basat en La Ventafocs de Charles Perrault i, música de Jules Massenet.

 El Liceu ens ofereix en estrena aquesta  coproducció de quatre teatres importants: Gran Teatre del Liceu/ Royal Opera House Coven Garden/ Théatre Royal de la Monnaire (Brussel·les/ i Opéra de Lille (França).

Els rols de la Ventafocs i del príncep blau, els van cantar dues mezzo sopranos, la Cendrillon Karine Deshayes i, el del príncep Michèle Losier, molt aplaudides En especial va agradar la fada Maria José Moreno, té una veu molt modulada i  vestida tota ella  de gasa blava, les seves aparicions eren com etèrees, aplaudida la madrastra en un paper histriònic exagerat que va fer riure  i les dues germanastres que la secundaven. 

Notable el cor en els moments musicals i escènics.

Brillant la direcció d'escena de Laurent Pelly, magnífica il·luminació, magnífic vestuari, capacitat de contrastos entre moments còmics i de personatges bufons amb altres de gran lirisme, mentre els moviments d'escena mostraven elegància i bon gust en tot el muntatge.

Espectacle perfecte per aquests dies de festa, on el bon gust, la música lírica i la il·luminació, durant aproximadament  tres hores, ens van transportar a un mon irreal i fantàstics. Les fotografies uns en donaran fe.

Somni, realitat, l'espectador ha de decidir?

 A destacar les lletres de darrera que durant els quatre actes explicavent el text i, la reixa de la foto de baix, que representa un rellotge i que a les 12 de la nit marca les hores