dimarts, 27 de setembre del 2011

LA TRESCA I LA VERDESCA


S'ha acabat definitivament l'estiu. Vaja quina gràcia! tan bé com estava al meu balancí, però encara que el deure no em cridi, sí que tinc coses a fer a la ciutat. Jo també, com les orenetes, marxo amb recança. Sort que tinc una goma que s'estira fins a un cert punt i em fa tornar periòdicament. A les finestres encara hi ha mosquiteres.
Sembla que fos ahir que em vaig embarcar cap a la meva illa deserta però tot passa i cada cop més de pressa. Ha estat un estiu de batzegades; dies de molta gent i altres de relativa calma. El que sí que he sentit ha estat una mena de trencament brusc a l'acabament tot i que ja sabia que els coles començaven i tothom desapareixeria. Amb el retorn a la normalitat, els pocs dies passats s'han posat a córrer despietats cap a la tardor i en la seva fúria, assequen les fulles que es cargolen desesperades, com jo, que s'hàgi acabat la verdor, demanant una treva. Els camins són plens de figues esclafades, llavors negre brillant de llorer i taques dels raïms de moro rebentats. Es prepara la debacle final: la caiguda de les fulles del lledoner gran que fins que no acaba deixa encara una escletxa de somni.
La ciutat deu ser molt intel·ligent perquè s'adapta als canvis amb una rapidesa sorprenent. Ara em toca a mi.

La foto de la setmana és l'enigma. On és (segur que el R. ho sap)?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada