Dos cops l'any dedico unes hores a arxivar papers, i d'un any a l'altra me'n adono de la quantitat de papers que he guardat durant un temps semse saber bé per a què. Alguns són gairebé obligatoris com els rebuts recents però d'altres s'han quedat al fons de les carpetes com si fossin permanets. Sempre queden alguns records que porten afegit un valor sentimental, com poden ser els carnets que s'han tingut en la vida amb les fotos corresponents; contemplar-los i veure l'inexorable pas del temps és un exercici d'humilitat. Però tots aquells papers que es guarden "per si de cas" han perdut tota significació, ja que a la vellesa el "per si de cas" perd el seu sentit. Adonar-se'n és un sentiment d'alliberament, de viure el present d'una manera agraïda. També en el pas de l'agenda vella a la nova cauen noms, uns perquè ja no hi són i d'altres perquè ja no signifiquen; persones que han marxat definitivament i altres persones que han anat marxant dels afectes actuals.
Podriem dir que aquest "deixar anar llast" de papers i significats té l'efecte de recuperar espai; tal vegada l'esperit s'amplía amb el pas del temps i va primant l'espai sobre els objectes i inclús sobre les relacions formals. En la nova agenda és quan un se'n adona de les persones que acompanyen el viure i de les que no ho fan, i l'agenda que es comença denota ja una prioritat diferent.
No es tracta de la proximitat física de les relacions, sino de l'espiritual, i això és una destil·lació que cada any es perfila com més necessària, perquè el cos i les seves sensacions es gasten i en canvi l'esperit creix. Deixar anar llast en un globus aerostàtic vol dir guanyar altura; en l'àmbit de la metàfora, deixar anar llast vol dir deixar el que ja ens pesa massa.
Alguna cosa semblat és el que hem fet durant tota la vida, encara que potser no erem conscients d'això; senzillament ens queien noms i significats i no enteniem el perquè.
El temps ensenya que això va amb el seu pas per nosaltres.
Petons. MARISA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada