De Joans, Joseps i ases n'hi ha a totes les cases.
No sé si el tàndem a tres ha de ser complet o es pot tenir només alguna de les premises. Dono per bona la primera opció perquè a casa no hi ha cap ase, ni cap Josep, ni Joan. Dit això passo a Sant Josep, dia de la crema i la cremà. Dintre d'uns moments em posaré a fer la crema per tenir-la a punt pel vespre doncs a migdia estaré sola i al vespre no. I quant a l'altra, l'accentuada, enguany he vist un reportatge fet i passat per TV3 i em dono per satisfeta, dins les meves minses necessitats de festes folclòrico-populars. Confesso, però que un cop a la vida m'agradaria anar a València a veure les falles. Creia que no però a la Patúm m'ho vaig passar tan bé que potser una bona tronada pot estar bé. Un cop a la vida i amb olleres de no veure segons què, però no trobo mai aquest cop. Haurà de ser un altre any. Esperem que la tronada no la trobem a casa i al novembre. M'estimo més renunciar als petards i celebrar-ho amb crema cremada. Bon profit.
Jo vaig estar una vegada a les falles de Valencia i m'ho vaig passar molt bé. He de reconèixer, però, que a mi m'agrada el xivarri. Com han passat molts anys no se si ara m'agradaria tant. De tota manera, és qüestió de proposar-nos-ho. Fem l'any vinen una escapadeta a Valencia. Podriem anar a "la plantà" i deixar "la cremà" pels altres. Són vertaderes obres d'art que si que crec val la pena contemplar.
ResponEliminaAquest any no he fet la crema i prou que ho lamento, però no hi havia quórum. Un dia hem de probar la teva, de la que fas tants elogis, d'acord?
Jo tampoc no n'he fet perquè "no está el horno para bollos" i qui diu "bollo" diu crema o cremà.
ResponElimina