Ahir a la nit varem estar a un concert a Santa Maria del Mar, essent el programa: "Serenata melancòlica" i "Souvenir d'un lieu cher" de P. Txaikovski. I "Les quatre estacions" de A. Vivaldi.. El conjunt: tres violins, una viola, un violoncel, un contrabaix i un piano, es diu "Russian musical ensemble victoria" amb el primer violinista Rodion Zamuruev, reconegut mundialment.
Deliberadament varem posar-nos a la meitat de la basílica per així gaudir de la meravella de la construcció gòtica, alhora que de la música. Ens va agradar el concert, tenia un so especial que quedava embolcallat per l'entorn privilegiat. De tota manera, quan aquest matí hem sentit "Les quatre estacions" en un CD que teniem, hem reconegut molt més les melodies. Suposem que aixó significa que la versió d'aquest conjunt rus debia tenir algunes particularitats. Seria bo sentir la opinió d'una experta com la Maria Teresa.
Estava ple de gom a gom, agrada constatar que, quan ofereixen una bona oferta, la resposta acostuma a ser bona.
Aquest vespre actuen al Palu de la Müsica i el programa també sembla estimulant. "Les quatre estacions" de Vivaldi i de A. Piazolla, intercalant cada estació.
Per acabar d'arrodonir la nit varem anar a prendre alguna cosa a l'Espai 300, restaurant que té Moritz al recinte del Born. És un lloc simpàtic que ofereixen tapes i "platillos" ben fets i originals i amb noms suggerents relacionats amb els fets de 1714. Com a exemple "les bombes d'Espartero", excel.lents. No esperen que ningú pensi que queda poc respectuós... Doncs ja n'esteu informats
M'agrada la música però no en sóc cap experta. Els CD escoltats a casa responen als originals, és possible que aquest grup rus, fes alguna variació. Una vetllada a Santa Maria del Mar sempre deixa bon record, ara mateix en recordo tres de música cada u d'un estil ben diferent, jazz, passió de Sant Mateu i gospel.
ResponEliminaI jo un de diferentes corals de pobles catalans.
ResponEliminaJo, afegeixo El cant de la sibil·la , el Rèquiem de Mozart i el memorable concert de l'any 1969 de Duke Elliongton amb la Coral Sant Jordi, dirigida, és clar, per Oriol Martorell. Els dos primers mont macos però el tercer és una de les fotes de la meva vida. Gràcies per haver-me-la fet reviure.
ResponEliminaHorror, no és una fotes sinó unes FITES.
ResponElimina