UN RÈQUIEM ALEMANY
BRAHMS
No és un rèquiem litúrgic ni,
encara menys, d'una missa llatina pels morts segons la tradició catòlica.
Brahms basa les set seccions de l'obra en una tria personal de textos bíblics i
dels Evangelis Apòcrifs, en la traducció de Martí Luter, alguns dels quals eren
habituals en els ritus funeraris a Alemanya, així d'acord amb la mentalitat
oberta del segle XIX, Brahms se centre més en el consol dels vius que en el
descans dels morts.
L'obra té forma circular, en set
moviments, el primer és càlid i parla de les Benaurances, en el segon trobem el
tema del destí en forma d'una marxa funerària (conegudíssima) amb actuació del
cor, amb una fuga que dissol el terror en la reconciliació, el tercer és un
diàleg entre el baríton solista i el cor. Desprès de la gran tensió prèvia, el
quart moviment és més líric i simple. El cinquè és un solo de soprano de gran
dificultat tècnica. En el sisè reapareix la profecia del baríton, coronada amb
una fuga coral, abans que el setè moviment torni a la beatitud del primer i
així tancar l'obra.
Al costat d'un desenvolupament
temàtic magistral, l'obra impressiona per un ric llenguatge harmònic, amb
multitud de colors en l'orquestra, sempre preferint els foscos als brillants,
segons la tradició nòrdica.
 |
| Thomas Dolié |
 |
| Sally Matthew |
L'Auditori ens ha ofert aquest
concert sota la batuta del director François-Xavier Roth, amb les veus de la soprano Sally Matthews i el baríton Thomas
Dolié, els dos actuaven per primer cop a l'Auditori. El Cor Lieder Càmera
(fundat a Sabadell) i el Cor Madrigal
han posat la part coral. Cantat en alemany, el programa de mà oferia la
traducció al català, fet que s'agraeix per seguir el text.
En un pianíssim final el cor canta: L'Esperit diu: Dels seus treballs tots ells reposin, les seves obres els precediran. Benaurats els morts que en el Senyor reposen, BENAURATS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada