Cliqueu per veure l'àlbum i feu la presentació en diapositives; sinó us perdreu molt detall.
Premonicions
Obro els ulls i ho veig tot blau. La sesta del canonge i el llibre a terra; tan bé, al sol, que per uns moments em costa recordar on sóc. Ah sí a Saifores i això és el cel en tots sentits. Abaixo una mica els ulls i ja una corona verda emmarca el blau. Més avall, entre la gespa resseca de l’hivern, les humils floretes blaves de miosotis em desperten l’interès per retrobar els inicis de la primavera. Descobreixo petitssims brots de verd tendre que apunten, branques com dits de bruixa plens de borrons, els vanos del margalló em recorden com serà la calor de l’estiu, les flors dels cirerers i la prunera, també el pi i l’arbre de Nadal retornat al seu ésser d’avet, rosers, figueres, micacos, el serber...la inversemblant ressurecció de la marialluïsa... tot m’envia a netejar, podar, pinçar, rastellar, regar, omplir i buidar carros, anar a pagar a la jardinera que ha vingut a igualar els xiprers de la tanca.
I les vinyes? a la vista, sense canvis, els ceps endreçats i protegits, dormen. La primavera fa camí però trigarà encara uns quants dies. Aquest cap de setmana radiant ha estat un regal.
I per a nosaltres un regal la teva bellíssima descripció de la primavera incipient.
ResponEliminaJa la tenim a sobre, enguany un xic avançada, ho descrius amb molta sensibilitat, no la perdis mai. Al meu petit pati també els geranis em mostren el seu color i la coralia està a punt de florir.
ResponEliminaMaques les fotos i més maca encara la teva poética referència a l'inici de la primavera. Gràcies
ResponEliminaEspero que a l'inici de la tardor -la meva estació preferida- ens obsequiis amb una altra descripció tan precisa!