dimarts, 25 de març de 2014


Record de teulades al Trastévere a Roma des de la colina de San Pietro in Montorio: balancins i tendals rodejats de grans testos amb flors de colors fúxia, morat i blau contrastant amb els ocres de les cases.
Sembla que vegi encara, l’abigarrament indescriptible dels patis i terrats gairebé sobreposats, plens de les més variades andròmines i roba estesa, des del terrat, magnífica i senzillament condicionat, d’un riad, a Marrakeix, un dels més memorables llocs on he estat mai allotjada .
I recordo perfectament la voluntat d'aprofitament del sol des de les altures de les torres bessones i l’Empire State, on gandules i estores sobre gespa artificial lluitaven amb els grans aparells d’aire condicionat.

Donem al César el que és del César i aplaudim quan cal les bones iniciatives. Ara, el nostre alcalde vol re naturalitzar la ciutat dels prodigis i les places dures convertint-les en espais verds i també fer-ho en les altures. Les cobertes vegetals podrien incrementar el verd urbà en 100 hectàrees o sigui cent illes de l’Eixample.

... i entre tant, a les reunions de vens de casa meva, els iconoclastes de torn tronen contra les plantes que uns quants romàntics ens entestem a tenir, convençuts que quant més s’assembli el nostre pati a un jardí, millor. Com que els estetes s’alimenten només de pasta i elements esferificats mai no tindrem el goig de veure’ls convertits en un retrat d’Arcimboldo. Tenen por que ens els mengem.