EL
SUBIRAAAAAAACHS
Harold
Tovish
Josep M. Subirachs
Des de que vaig veure que en Josep Maria Subirachs es posava a fer
escultures amb imatges que feien fuga, que he estat esperant que algun crític
d’art se’n adonés de la extraordinària semblança d’aquest recurs artístic amb
la exposició que em va impressionar quan la vaig veure al museu Guggenheim de
Nova York al maig del 1968.
Però jo no recordava el nom
de l’artista. I resulta que ahir, en una carpeta de retalls i papers vells
meus, vaig trobar una fulla arrencada de una agenda en que jo havia escrit el
seu nom, - Harold Tovish - i, per recordar de què es tractava, fins i tot vaig
fer-hi un elemental dibuixet amb la idea que acabava de veure de les imatges
fent fugaaaaaa.
És fascinant com les idees es repeteixen sense que siguin còpia. Són coïncidències de sentiments barrejades a "l'aire del temps", la formació etc...
ResponEliminaBenvingut de nou, Marçal. Interessant la teva aportació.
ResponElimina