dijous, 27 de març de 2014

LA TRESCA I LA VERDESCA



Més de tren correu 


Avui no estic inspirada. No tinc res especial a comentar, o és massa trist. Però llegint l'escrit del Rafel he buscat a internet i he trobat un poema sobre aquest tren i m'he enganxat a fer-ne una versió lliure perquè la traducció era abominable. Aquí va :


Night Mail

Jo
Sóc el correu de la nit que creuo la frontera,
amb el  xec i el gir postal,
cartes per als rics, cartes pels pobres,
pel botiguer de la cantonada, la noia del costat.

Tirant cap a Beattock, una pujada constant,
el gradient em va en contra.
Quan passo pel costat de prats i erms
bufo vapor blanc per sobre de l’espatlla.
Esbufegant sorollosament
les callades espígues doblego amb el meu vent.

Les aus amb la mirada fixa en els arbusts
giren el cap quan m’acosto .
Als gossos d’atura aturo
i aprofiten per descansar.
A la granja ningú no es desperta;
però en un dormitori
una gerra tremola suaument.

II
Refresca mentre pujo a Dawn,
i baixo a Glasgow dolçament.
El meu vapor udola 

per un clar de grues cap als camps dels forns
situats a la plana fosca 
com gegantines peces d’escacs.
Tot Escòcia m’espera .
En barrancs tenebrosos,
al costat dels llacs verd pàl·lid
els homes anhelen notícies.

III
Cartes d'agraïment, cartes dels bancs,
cartes d'alegria dels nens i nenes,
factures i invitacions
per assistir a noves actuacions
o per visitar parents,
convocatòries  de feina,
declaracions dels amants tímids,
xafarderies de totes les nacions,
circumstancials notícies financeres.



Cartes amb fotos de les vacances
 i cartes amb escrits al marge,
cartes d'oncles, cosins i ties,
cartes des del sud de França,
cartes de condol.
Escrits en papers de tots colors,
rosa, violeta, blanc o blau.
Pel xerraire, l’espavilada, el curiós, l’enamorada;
pel fred oficial i l'entusiasta,
l’estúpid, el curt i el llarg,
En lletra impresa o fets a mà.

IV
Molts encara dormen,
amb somnis de monstres aterridors
o records d’amables jornades musicals

a Cranston o Crawford,
dormint a Glasgow on treballen,

en una fonda d’ Edimburg
dormint en la granítica Aberdeen.
Segueixen els seus somnis
però aviat es despertaran esperant carta.
Cap d’ells no sentirà el carter sense que el cor se li acceleri,
Perquè,
qui pot suportar la idea de sentir-se oblidat? 

WH Auden


Nota: Wystan Hugh Auden (1911-1973nascut a Anglaterra, visquè a Amèrica. Està considerat com un dels més ggrans escriptors del segle XX. La seva obra es caracteritza pel seu èxit estilístic i tècnic, el seu compromís amb les qüestions morals i polítiques, i la seva varietat en el to, la forma i el contingut..Els temes centrals de la seva poesia són l'amor, la política i la ciutadania, la religió i la moral, i la relació entre els éssers humans únics i  l'impersonal món anònim de la natura.

2 comentaris:

Rafel ha dit...

Gracies de nou per la teva aportació, el poema es molt maco. M'agradaria recordar el text que es recitaba a la pel·licula, peró fa molts anys i no el recordo. En cambi les imatges i el ritme del film les tinc encara a la retina, amb van impresionar.

Malole Masip ha dit...

Caram Maria Dolors! Per no estar inspirada... Et felicito!