Tresca i verdesca

Sincerament, potser no n'hi ha per tant. Jo tinc un rellotge que em va costar 20 euros i em va de conya. Però jó sóc una pelandrusca, és clar.

• Ale ja, més berlusconi. Els pobles tenen els dirigents que es mereixen? A tenor de la història potser si.
• Torne'm-hi amb el Millet i les bodes de les filles. No, si encara li haurem de donar diners a sobre per les estrenes (aguuinaldo) dels cambrers i dels seus advocats!
• El patró de fòrmula 1 Benice Ecclestone (80 anys ben portats) va ser violentament atacat l'altra dia i li van prendre el rellotge, un Hublot Classic Fussion 42mm (entre 4 i 10 mil euros). Ni curt ni mandrós que diriem traduint, va trucar al director de la firma per proposar-li una campanya publicitària de xoc : ell i les seves nafres dient: vegin el que la gent està disposada a fer per tenir un Hublot. Ai la publicitat. I el pitjor del cas és que la cosa va realment per aquí.
• Sabieu que Nabokov era conservador del Museu de Ciències Naturals de Harvard i especialista en papallones? Ara entenc moltes coses. De pas, en un article d'on he tret aquesta dada he après que a la Península Ibèrica hi ha 200 espècies de papallones diurnes. Ja me'n puc anar a dormir. Avui ja he après alguna cosa.
• He sentit una entrevista a un controlador mentre em vestía i he quedat astorada. De cop, m'he trobat quaranta anys enrera. El llenguatge, el despreci, la prepotència... igualet, igualet.
• Donde dije digo (es repeteix tant que podria ser el nom d'una secció del bloc) l'Ajuntament, ara vol eliminar els puestos substitutoris dels pajaritus que van costar 240.000 euros. Hi estic d'acord, en principi perquè són vergonyosos però em pregunto si és que ja s'ha acabat la crisi i podem tornar a gastar i gastar en alguna altra par... que se li ocorri al nostre alcalde.
• Com s'ho fa el Nicolàs Cage per pagar la renda en cómodos plazos. Deu 10.000.000 i ara pagarà 270.000. Jo vull pagar, posem 15 euros i després ja veurem. De moment ara us deixo que he d'anar a gastar i comprar i comprar, sempre em falten els reis d'un o de l'altre i les neules o els torrons. Començo a esrar saturada i això que a mi, sí, m'agraden les festes. Però a casa meva i a la nostra manera.
  

TODO ES POSIBLE EN PARÍS

1
El arte necesita verse descansadamente

Leía el otro día un artículo de Vicente Muñoz Molina en el que, según él, el pintor Genovés decía que los cuadros hay que mirarlos sentados. Que no deben mirarse de pie, que había que hacerlo sin prisas y no con ese cansancio errante de los museos que deja los pies doloridos, y él añadió, que también deja la espalda cargada y algo encorvada por el peso de la cámara fotográfica y las bolsas que se acostumbran a llevar con libros, y Genovés añadía además que, conllevaba la mirada desganada, cuando uno transita por estos enormes museos o pinacotecas. Esta lectura le ha recordado, la visita que hizo este pasado mes de noviembre, al museo del Louvre. Solo quería visitar la galería que alberga la pintura italiana que va del s XIII al XVIII, pero que le dio tiempo para echarle una ojeada a la pintura española y la francesa de grandes formatos, y le ha hecho recapacitar que efectivamente, tal como dicen Muñóz Molina y Genovés, no hay bancos donde sentarse y menos aún donde contemplar cómodamente un cuadro. Los escasos que habían en la zona de la pintura italiana, no coincidían estar frente a las piezas importantes y lo mismo ocurría en las salas de pintura española. Los Murillo, los Ribera, ya se veían con el cansancio sobre la espalda. Otra cosa fue, en la zona de las pinturas francesas de gran formato. Allí pudo descansar un rato, aunque no demasiado cómodamente, dado que eran bancos que no tenían respaldo. Pero agradeció ver sentado la obra de David. Y la verdad era que, sí se necesita ese sosiego y ese descanso, a la hora de contemplar una obra de arte. Muñoz Molina decía que la pintura, como el cine o la novela, también es el arte del tiempo, no solo del espacio y que por tanto, se agradece la presencia de un banco porque permite mirar despacio un cuadro. Eso coincide con lo que él siempre había recomendado: visitar los museos, por partes, para evitar el cansancio y gozar con todos los sentidos abiertos una obra de arte.
Rafel Nov. 2010

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 73

JORDÀNIA VIII

PETRA

Veure, trepitjar i admirar Petra és sens dubte el desig de tots els viatgers que s’hi apropen. Tots els viatges a Jordània l’inclouen en el seu itinerari. En el llenguatge actual diríem que és la perla.

La Mª Dolors ja hi ha estat i ,els demès heu vist moltes vegades en revistes les seves belleses. La meva intenció avui és comentar-vos les fotografies que vaig fer; com que són moltes m’ha sigut difícil triar i he optar per una petita cronologia.

La primera inicia el camí del tres quilòmetres i mig, sempre avall que cal fer pel Siq (nom que donen a Jordània al camí estret entre muntanyes), per una impressionant gorja estreta i fonda de gran bellesa natural,amb penya-segats de 80 metres d’alçada, on es van veient formacions geològiques estranyes, roques de colors, petits canalets d’aigua, i figures de divinitats dibuixades a les parets de des de fa mils d’anys.

Cada guia té un sistema per fer viure la visió del final de la gorja, el nostre Mohammad va optar per fer-nos tancar els ulls uns metres abans d’arribar, mentre ens agafava la ma per guiar-nos. Ja davant del final del Siq, ens va dir: ”podeu obrir-los” i de sobta em vaig trobar davant la meravella d’Al-Khazneh, que ells anomenen el Tresor, perquè la llegenda deia que a dins i havia quelcom valuós , cosa no veritable, ja que per més que han buscat mai s’ha trobat . Va ser excavat el segle I a,C. com a tomba d’un important rei nabateu, té 30 metres d’amplada per 43 d’alt. L’originalitat arquitectònica és que va ser construït de dalt a baix i la seva perfecció encara avui fascina. Les meves vibracions del moment em van fer caure dues llàgrimes, sort que les ulleres de sol no les van deixar veure pels altres, que estaven bocabadats vivint la seva pròpia experiència.

L’última fotografia , agafa el millor moment del sol.

Demà escriure l’últim reportatge d’aquest viatge, parlant de la pujada al Mont Nebo, el segon desig que em va portar a Jordània.

PANEM ET CIRCENSES XIX

Seguint amb les propostes culturals, recordar-vos l' ALMERIA TEATRE que ens va proposar la Ma. Teresa, al costat de casa seva. És al carrer d'Asturies 64.

Avui he entrat a la web i veig que EL CASAMENT DELS PETITBURGESOS de Bertold Brecht ha estat prorrogat fins el dia 23 de gener de 2011. Hi ha funcions dimecres i divendres a les 20'-h., dissabtes a les 17 i 2o'-h. i diumenges a les 17'-h. amb preus especials pels "iaios" (algun profit n'hem de treure)

Malauradament, també van prorrogar INFORME PARA UNA ACADEMIA de Kafka però ahir va ser la darrera funció. Ja hem fet tard.

Això de pensar que potser en un altre temps, varem ser micos, ens ha fet recular.

Busquem algún dia?

LA PROPOSTA DE LA MALOLE D'ANAR-HI UN CAP DE SETMANA DE TURISME RURAL, NO ÉS GENS MENYSPREABLE. PODRIEM AVANÇAR FORÇA EL NOSTRE LLIBRE O FER-NE UN DE NOU, que nosaltres, quan ens hi posem.......

a empentes i rodolons

Veieu com sí, com sempre vaig a empentes i rodolons? Apart d'un hem sense h, que m'ha fet mal als ulls, he oblidat explicar-vos que la sortida no només ha estat gastronómica. Hem fet cultureta. El Monestir de Santa Maria de Ripoll, a Ripoll, està clar;, el Monestir i esglèsia de Sant Llorenç prop Bagá, a Guardiola de Bergadà; la petita Esglèsia de Sant Sadurní de Rotger, a Borredà; el poble més petit de Catalunya Sant Jaume de Frontanyà, amb una gran esglèsia iniciada al segle IX; la Pobla de Lillet, amb els Jardins Artigues d'en Gaudí, etc. Hi ha un centre d'estudi dels càtars a Bagá, que no vam veure, perque ténen una ruta traçada desde Montsegur, quan els bons homes van haver de fugir; a Olvan, un nucli zoologic de reserva del ruc català, aquest dels cotxes, que tampoc vam veure, etc.
Bé, moltes activitats molt aprop.
Això per donar més arguments a la nosotra escapada, d'acord?

a empentes i rodolons

Aquest cap de setmana en Marçal i jo hem estat a una casa rural a Borredà (El Bergadà) dita "El Querol vell", que ens ha satisfet molt. La porta una parella d'encara no cinquanta anys, la Núria i l'Ignasi, simpàtics i acollidors d'allò més. Només tenen set habitacions però, sorprenentment a un lloc tan petit hi han quatre espais diferents per al descans o els jocs. Aquesta foto que veieu correspón a la sala del primer pis, que és biblioteca, amb dos panys de paret plens de llibres separats per matèries. No ens em entretingut en llegir tots els titols (donat que nosaltres ja portaven els nostres) però hi havia algú de força interessant. Maria Dolors, dos prestatges plens de novel.la negra!

I una altra característica original és que el cuiner, l'Ignasi, és un sibarita. Us envio una foto del segon plat de la primera nit: Pollastre al curry amb poma caramelitzada i cruixent de poma. A que us fa venir salivera?

I si un dia ens animem i fem una sortida plegats com en els vells temps?

Per a obtenir més dades: e-mail :info@elquerolvell.com

pàgina web: www.elquerolvell.com

Ja comprenem que no són les escapades de la Maria Teresa, però...

Tresca i verdesca

• Tenim molt assumit el tema del laberint i les seves implicacions de recerca personal, entrada en el més recòndit de nosaltres mateixos, trobar entrades més que sortides etc... i avui, penso que potser, almenys a mi m’ho sembla, que ha arribat l’hora de centrifugar, de dirigir-nos de l’interior en fora, de créixer i expandir-nos, d’anar més enllà de nosaltres mateixos. Tot això ha vingut pel títol d’una novel·la de l’irlandès John Banville que es diu Els infinits. N’he llegit la crítica i es veu que planteja una realitat en la qual conviuen trens i cotxes futuristes amb Zeus i Hermes, el temps mortal i l’immortal, l’efímer i l’infinit... El que diu m’ha estat molt suggerent i m’han vingut moltes ganes de llegir-la. Es veu que s’hi poden trobar moltes correspondències inesperades i a més a més età escrita en clau d’humor.

• Ara, el nou diari, em procura molt entreteniment. Els diumenges és com una mena de resum de tot el que es cou i a més a més explica molt bé algun del temes que han estat claus durant la setmana. La seva gran quantitat d’articles d’opinió de molts diversos periodistes el fan atractiu sense pesantor. I a sobre inclou la revista Time out per acabar d’estar al dia de tot el que belluga.
• No us fa molta mandra conèixer es noves cares dels partits i del govern? La cara és el mirall de l'ànima, diuen.
• També em pregunto com és que tots els escriptors (tots, tots, no, pero molts) s'han posat a escriure un llibre de lladres i serenos. Ara Los crímenes del profeta del turc Mehmet Murat.És una col·lecció de vuit i aquí només se n'han publicat dos. A veure què tal.El prota és un detectiu travesti i tots els assasins que hi surten tenen nom de profeta. Això sol ja me'l fa atractiu.
• També és notícia un nou llibre de poemes de Gemma Gorga. Ella mateixa diu que si no entenem un poema el que hem de fer és abandonar-nos a la seva aparent falta de sentit.
  És un bon avís per a navegants.
• Una fabulació teatral sobre la vida i obra de Màrius Torres. Avui al Romea, dirigida per Carles Canut. Entrada lliure. A les 20h.
• Demà al Palau Robert, innauguració d'una exposició de vestits originals dels més grans d'aquest món : Pertegaz o Balenciaga per ex. No deixen de ser obres d'art.
  

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 72

JORDÀNIA VII

PETRA PETITA

La Mª Dolors m’ha respost que ella va trobar el país, tret d’algun nucli turístic, com un immens desert de pedres, tan aspre i sec que et preguntes com poden sobreviure. Tens raó Mª Dolors , Jordània és en la seva major part un desert , per aquesta geologia, la gent cada vegada més, va a la capital Amman i les cases s’amunteguen fins a dalt de les muntanyes, també es desplacen cap el sud.

Us poso una foto típica de terreny aspre i sec i , amb unes minúscules herbes que malden per viure i que amb sort mengen les cabres, però en aquest terreny inhòspit sobreviuen persones i animals. Ens van explicar que el aigua no falta en el subsòl i que si la busquen la troben, segons el nostre guia això no els fa patir de cara al futur. Per altra part el desert és reclam pels turistes.

Avui us parlo de Petra Petita, (molts turistes passen de llarg) ubicada a uns quilòmetres al nord de Petra s’hi arriba per la carretera d’ Al Beida; “casi” ens va agradar més que Petra. Més ben dit, és com una Petra en miniatura, reduïda en extensió, però amb pedres que parlen del passat. S’entra per una gorja estreta anomenada Siq el Barid. Un cop a dins ens van trobar envoltats de roques capricioses de color daurat, que havien acollit antics edificis oficials que servien per controlar i intercanviar mercaderies, quan en l’antiguitat era parada de caravanes durant el reinat dels Nabateus, també s’hi troben tombes. Molts edificis conserven els seus capitells que tenen com a curiositat una bola petita, (de la mida d’una mandarina) en el centre, ornamentació que no s’ha vist en cap altre civilització. Nosaltres hi varem entrar a primera hora del matí, molts pocs turistes ens havien avançat i pràcticament anàrem sols tota la visita, reinava el silenci i el nostre guia Mohammad que podeu veure en la foto, ens explicava amb minúcia cada pas que donàvem a que corresponia. És curiós trobar encara avui ben conservats uns canalets fets pels nabateus a les roques, per recollir l’aigua de la pluja en cisternes que servien per beure ells i les seves cabres, així com els camells de les caravanes , actualment estan buides però netes i ben conservades. En algunes roques s’hi aprecien escales molt rudimentàries i estretes que usaven per pujar als cims. Sols tres companys del grup es van atrevir a pujar fins dalt, al cap d’amunt de les roques, s’albirava la plana amb alguns arbres. Jo em vaig quedar a baix fent les fotos que veieu.

Deixo pel final comentar-vos, la pujada al Mont Nebo i Petra, els dos llocs que volia veure i que em van fer preparar aquest viatge durant molt de temps.

VERTIGO

"Todas las cosas suceden por necesidad porque la causa del nacimiento de todo es el remolino, al que llaman necesidad"

Demócrito de Abdera 460 aC/370 aC. filósofo presocrático.

¡AHÍ QUEDA ESO! Petons. MARISA

Barquito de papel

… y el barquito giraba y giraba en dirección al centro de aquel remolino que terminaría por engullirlo, desapareciendo en pocos segundos, con todo su papel reblandecido, ya sin apenas forma de lo que fue. Y nadie lloró por ello. Así se sentía, en mitad de aquella tempestad de sentimientos.

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 71

JORDÀNIA VI

El subsòl de Jordània no té una gota de petroli. L’han de comprar als seus veïns i amics de l’Aràbia Saudí. Donat que la riquesa no els hi vindrà per aquest or líquid, han encaminat el seu esforç a fer del turisme la seva supervivència en entrada de divises de tot el món.

Ofereixen una terra diferent, tenen el desert per un cantó i la vall del Jordà per l’altre, amb zones fèrtils plenes de verd. Petra i la seva historia atrau gent de tot el món. Jerash, mostra una de les ciutats millor conservades de la vida romana. Amman, la capital amb una historia de més de 4000 anys, i dos mars: el Mar Mort i el Mar Roig.

La capacitat hotelera és amplia i de gran qualitat, la majoria d’hotels d’un gust asiàtic tipus les mil i una nits, però actualitzades, piscines fredes, piscines calentes, jacuzzi i jardins fins el mar sense sortir del recinte en el cas de Aqaba. (En el nostre hotel, unes criatures amb banyador i quatre mares totalment vestides i amb vel al cap, es banyaven entre rialles i bromes al jacuzzi, al sortir l’aigua els hi regalimava per tota la roba, des del vel a les faldilles, com si res, es van ficar dins l’ascensor fins a les seves habitacions) El turisme també crea molts llocs de treball, tant en hostaleria, com en transport: taxis, 4x4, tartanes, cavalls, camells i barques en el mar Roig. Laboratoris de cosmètica amb sals marines i de fang en el Mar Mort, i tractaments en balnearis, que curen malalties de la pell.

La foto del jove que aprèn a fer mosaics correspont a una escola que anàrem a visitar,creada per la reina Noor, ara vídua del rei Hussein, per donar formació i feina a nens amb discapacitats físiques i, a les seves mares molt joves. Noor té el títol de Reina Mare, és molt estimada i com aquesta ha creat altres escoles en el país. El rei actual és Abdular (fill del 3º matrimoni de Hussein) casat amb la reina Rania, la fotografia reial està per tot arreu,des dels carrers a les cases particulars. Les botigues de mobles amb riques incrustacions de mareperla i marqueteria, així com ceràmiques pintades a mà, són de gran bellesa, encara que pel nostre gust massa sobrecarregades. Alguns hotels tenen en les sales d’estar, taules i seients de mareperla de gran volum, símbol de riquesa; així com grans rams de flors en voluminosos gerros, cada dia ens preguntàvem, en un país tan sec, d’on venen les flors?.

Les botigues d’espècies amb la seva olor típica donen color.En fi molts petits negocis a cada porta ajuden a viure en les ciutats i,de les cabres i els camells es cuiden els pastors, normalment nens, a les terres seques.

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 70

JORDANIA V

El que més m’interessa d’un país és la seva gent.Com son?, com viuen?, com és la seva vida quotidiana? quina cultura han rebut i ens transmeten a nosaltres?

A Jordània vaig fer-me les mateixes preguntes i, encara que m’era impossible entendre’m en àrab, sempre dóna resultat el llenguatge dels signes. En hotels i algunes botigues l’anglès és un recurs; però l’ajuda ha vingut sens dubte del nostre guia Mohammad Manasra que amb un castellà correcte contestava totes les nostres preguntes.

Jordània té actualment uns 5 milions de habitants. Donat que es un país desèrtic en la major part de les seves terres, la gent viu en les ciutats. Aman, la capital té mes del 25% dels habitants de tot el país. És una ciutat de més de 4000 anys de historia, situada ja des d’ abans de l’època romana entre 7 turons (igual que Roma), actualment els habitatges humils s’han escampat per fora del perímetre i ocupen gran extensió de terrenys. Més modernament s’ha construït una zona rica i de molt bona construcció per les ambaixades d’arreu del món, edificis del Govern i dels milionaris que s’ho poden permetre (jeques de l’Aràbia Saudí). La fotografia és una mínima part el que és veu a Aman.

Són gent amable que viuen de petits negocis familiars, que produeixen i venen de tot, fruites, verdures,fruits secs,artesania de robes, mosaics, i joieria de plata i or. El turisme els hi reporta molts llocs de treball i el cuiden. Sovint veus els homes sentats en bars fumant una gran pipa d’aigua, l’anomenat narguilé i, com en la majoria de països àrabs, mai semblen tenir pressa, xerren i veuen passar les hores.

En el camí de Petra Petita vam trobar aquesta dona de la foto, que teixia a mà pel de cabra, d’un petit ramat que tenia, la llana era aspre i de color negre, amb ella i uns retalls de roba feia unes nines de gran senzillesa. Sols sabia somriure, no ens enteníem amb paraules. L’altre foto és d’un noi que dalt d’un burro transportava quelcom, i les dues tartanes són els vehicles que porten la gent des de dalt de Petra a baix de la gorja , uns tres quilòmetres i mig. Demà us posarè fotos de gent que viu de treballs més artesanals.

PANEM ET CIRCENSES XVIII

Com sigui que la Ma. Dolors ha decidit llegir el diari abans que jo, optaré per la via cultural.

Us suposo assabentats de la iniciativa de l'Ateneu Barcelonés de recórrer als socis i lectors en general per tal de restaurar llibres únics. Vaig llegir que serien necessaris 1.500.000 euros pel total. De moment, publiquen un llistat d'uns quaranta llibres.

Us paso la informació.

Apadrina un llibre! Conserva el futur, preserva el passat

Incunables, manuscrits, cartes, autògrafs, primeres edicions, opuscles i facsímils rars, llibres del S. XVI, XVII o XVIII formen part de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès. Són peces, moltes d’elles úniques i singulars, amb gran valor històric i patrimonial per la puresa del seu text, la tipografia, la qualitat del paper o les enquadernacions inusuals. Una col•lecció amb un valor testimonial incomparable i insubstituïble que la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès ha aconseguit conformar, custodiar i protegir al llarg de 150 anys. Apadrina un llibre! és una iniciativa per preservar i assegurar la conservació d’aquest conjunt d’obres d’art bibliogràfiques.

Per què apadrinar?

Inevitablement amb el pas del temps, les condicions ambientals, els fongs i l’ús, els llibres es desgasten, pateixen i es veu malmès el contingut. Fulls i cobertes amb més de dos segles d’h istòria corren el perill de desaparèixer per sempre.
En aquest sentit, la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès no compta amb els recursos necessaris per restaurar incunables, manuscrits i obres singulars del segle XVI, XVII, XVIII. En l’a ctual context, només amb la vostra ajuda es pot afrontar la preservació del fons. L’apadrinament està obert a tota la ciutadania.

Quins avantatges i reconeixements obteniu al apadrinar un llibre?

A més de l’exercici solidari de salvar el patrimoni bibliogràfic català que es troba a l’Ateneu Barcelonès hi ha d’altres avantatges i reconeixements:

• El nom del padrí constarà a la caixa de preservació on es guardarà el llibre una vegada restaurat.
• La identitat del padrí es registrarà al catàleg de la Biblioteca, en el registre d’exemplar del document apadrinat.
• Es publicarà el nom del padrí als espais destinats a la casa pel reconeixement dels donants i la pàgina web de la Biblioteca.
• Se sortejaran lots de llibres entre els participants.
• L’import destinat a l’apadrinament es podrà deduir en un 40% durant el proper exercici de la declaració de la Renda. (sol•liciteu el certificat a l’Ateneu)
  

Com es pot apadrinar?

A través del formulari que trobareu a la pàgina web de la Biblioteca o entregant el formulari, que s’adjunta en aquest document, a Administració de l’A teneu Barcelonès, podreu apadrinar llibres i obres singulars.

Quins documents pots apadrinar?

La llista de documents és àmplia i la conformen els documents en un estat molt deteriorat i amb gran valor patrimonial. Podeu accedir a la llista fent clic aquí

Apadrina un llibre!

Ho fem?

Tresca i verdesca

• El Consejo Interterritorial de Salud va aprovar ahir una sèrie d'articles destinats a paliar els problemes a l'hora de morir , tant pel diguem-ne pacient com pels familiars. Atenció farmacològica, psicològica etc. En fi que a partir d'ara serà molt més fàcil morir-se. Esteu avisats.
• La cara de la Camil·la Parker dins del cotxe "atacat" pels estudiants dona la mesura de la urgència en que s'ha de resoldre aquest problema perquè els joves puguin educar-se millor. De pas un repasset a les testes coronades no està de més. A veure si d'un cop es treuen la corona.
• Quin fàstic la Xina i els seus xinets incultes i obscurantistes. I el pitjor és que són tants que no hi ha qui els pugui plantar cara.
• Unes dones policía de cartró (i en minifaldilla), situades en algunes cruïlles de carreteres a Txecoslovàquia esperen fer frenar els conductors i que disfrutin de les imatges tot i rebaixant la velocitat. Què en diu el publicitari? Abans ens havien fet creure que això de les dones anunci en les carreteres era perillosíssim. En què quedem?
• Una altra enquesta (sobre la corrupció) que només que haguessin preguntat a... per exemple a mi, s'haguéssin pogut estalviar. És d'una obvietat aclaparadora.
• Ens han piconat fent-nos creure que el Zapa s'estava massa quiet i ara va el Rajo i diu que viure amb ell és anar d'ensurt en ensurt. Donde dije digo, digo Diego. Amén.
• I el Mas? Donde està Willie? Es deu estar curant d'una afonia greu perquè no piula.
• Espanya negra, encara: un detingut a Badalona per robar dents d'or en un cementiri.
• Una bona notícia: el Rei de la Màgia obre museu i teatre, abans de reis.
• Borja de Riquer i el seu nou llibre "Reportajes de la història" . Diuen que deixa tamañito a Sherezade i que ens deixarà amb ganes de més. Més? Com m'ho faré?
• Me'n vaig que tinc molt per llegir i escriure. Bon capde!
  

Vértigo

Una vez leído el libro, se sentaba encima de él. Cada vez leía con más avidez y cada vez subía más rápido. Llegó un momento en que tuvo que echar una cuerda con un cesto, para que le pusieran los libros que deseaba leer. Pero llegó un día que se le perdió de vista allá en las alturas, muy por encima de las nubes y entonces empezó a sentir vértigo. El vértigo de pensar qué hubiese sido de él, sin la lectura.
Rafael R.B. diciembre 2010.

Tresca i verdesca

Venga a pasar sus vacaciones en un cálido ambiente histèrico-familiar. I jo, tonta de mi, pataplàf! Sis dels cosins, sis, la majoria preadolescents i la climatologia adversa. No entenc perquè el sol es pon tan aviat. Diria que quan jo era petita això no passava. En fi, un cop superada la prova, tornem al home swet home i a la rutina creativa o almenys personal i em disposo a llegir el diari SOLA.

• Quedo astorada de veure que els assumptes d'Estat, que passen, molts cops per l'alcova, cosa sapiguda, ara arriben molt més enllà i ja es tracta directament de condons si o no o de la qualitat dels mateixos que es rebenten com si res. Ai si el Prenafeta aixeca el cap, ara que tornen a manar els seus.Aquí la feina ben feta no té destorb. Que n'aprenguin els altres.
• Malole: que mono el Vargas Llosa fent una declaració pública d'amor a la seva dona!
• I a Chile? després del circenses, ara pan i del més negre.
• Sabeu d'aquest fotògraf que li ha agafat la vena de fotografiar les mansions a mig construir d'el Caire? Grues, ferros, tubs i pols són els subjectes. S'ha erigit en el cronista d'aquesta nova ciutat dins de la ciutat de les mil i una ciutats (o sigui la mil i una). es veu que assombrarà i escandalitzarà el món. Ja no vindrà d'aquí.
• I la dona feta un mapa per la poli de N.Y. perquè van creure que no havia recollit les caques del seu gos? Mi casa, mi casa, i els gossos ni de lluny.
• Ah i parlant de grues i demés, el PSC (recordeu?) ha començat el que anemonen la seva reconstrucció. Serà per aixó que s'han posat aquells pegats quatricolumnat a Montjuïc.
• La Vanguàrdia ens ofereix una selecció de trenta cites culturals de primera, per a viatjar entre el 23 de desembre i el 3 de gener a Nova York, Roma, Oslo, Londres, París... però no quedavem que hi havia crisi? i jo con estos pelos.
  
• Pero no cal amoïnar-se perquè la nostra ínclita Barcelona és la campiona d'accessibilitad. Busos que s'inclinen com camells, voreres amb unes relliscoses pendents que ens eviten haver d'aixecar un pam els peus per travessar el carrer, escales mecàniques per arribar a la glòria, etc. Quedem-nos a casa que s'hi està molt bé i no tenim, com altres ciutats (vegis París sense anar més lluny), insolidàries amb els dis..no, no, persones amb movilitat reduïda, un pam de neu. Nosaltres ens conformem amb no tenir un pam de net.
  

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 69

JORDÀNIA IV

AQABA

Llegeixo astorada el mal mortal i les amputacions que han fet uns taurons a Sharm el Sheij, al golf d’Aqaba en les platges d’Egipte. Seria una noticia més de les que llegeixo cada dia, però … el que passa és que jo em banyava tranquil·lament en la platja del golf el dissabte dia 27 del mes passat, fa sols deu dies. Les aigües del Golf d’Aqaba pertanyen actualment a Israel, Jordània, Egipte i Aràbia Saudí per parts iguals. El nostre guia ens indicava des de la barca, els quatre punts i ens deia que es podia esmorzar a Egipte, dinar a Jordània, berenar a Israel i sopar a Aràbia. El golf s’obre al Mar Roig.

Jordània té la gran sort de tenir al sud del seu territori aquest port, l’únic, el demés és terra desèrtica. El port li permet la seva expansió marítima per entrar i sortir mercaderies necessàries per la seva subsistència. Actualment si afegeix el turisme, hotels de luxe estan preparats per fer les delícies més exigents dels seus hostes al llarg de les platges d’aigües transparents. Nosaltres pernoctarem en l’Hotel Moevenpick Resort de 5**** de luxe asiàtic, us en puc donar fe. Un dels dies de la nostra estada van atracar tres creuers amb 800 passatgers cada un, (ficats en autocars els portaren d’Aqaba a Petra, 113 km. per l’autovia anomenada del desert, per tornar-los al creuer al cap d’unes hores), això es relativament nou.

Tornant als taurons, nosaltres innocents van llogar una barca per veure el fons marí proper a la platja, les anomenades barreres corals. Cada barca tenia cabuda per deu persones i podíem gaudir i fotografiar el fons del mar durant una hora, ja que la barqueta portava un fons de vidre, no cal dir-vos que ballava una mica, ara amunt, ara avall. A molt poca profunditat veureu el que vaig retratar, la barrera de coral, algunes esponges i peixos de colors. La zona està protegida i vigilada. La barca casi en alguna passada semblava que tocava el coral, està a prop de la superfície de l’aigua. Coral casi tot blanc, potser li faltava vida va comentar un botànic que venia a la nostra barca. L’extensió es ampla i llarga.

Ja veieu una altra vibració per compartir amb vosaltres.

PANEM ET CIRCENSES XVI

• L'informe Pisa indica que a Catalunya "estamos que nos salimos" segons Ernest Maragall i "tirando a mal" segons la valoració espanyola. Només cal agafar els llistats de Comprensió lectora, Competències matemàtiques i Competències científiques dels 65 països analitzats, veure el lloc a on estem, llegir 3 exemples de les preguntes de comprensió lectora plantejades a l'alumnat i PLORAR.
• Una de les preguntes va sobre com rentar-se les dents i 20 pàgines més tard, el diari explica que un bactericida de les pastes de dents danya l'aigua de l'Ebre i el Llobregat. Pobres nanos, els hi posen paranys!
• Ja està Julian Assange empressonat i la pàgina de Wikileaks rebutjada pels governs "seriosos" de mig món. No sé si és veritat l'acusació d'assejament sexual que se l'imputa, però ha de ser tan fàcil convèncer algú que el denucii. Els EE.UU. ho consideren una bona notícia. I la família de José Couso, què hi diu?
• El ministre Sebastián diu ara que els càlculs inicials fets per les agències de viatges, les aerolínies i els hostalers sobre les consequències de la vaga salvatge dels controladors aeris són "precipitats" i "prematurs". I tots els que s'han quedat a terra, què hi diuen?
• El Govern espanyol intenta mantenir relacions amb el Marroc com si es tractés d'un Estat de dret i democràtic, cosa que queda lluny de la realitat. Quins interessos s'amaguen al darrera i qui en treu profit?
• Tota la vida sentint que Écija és la "sartén de Andalucia" ja que els ous ferrats es poden fer només treien la paella al sol i ara resulta que la tercera part de la població ha quedat anegada per la crescuda del Genil. Fins i tot els refranys canvien.
• Sense citar la font, diu el diari que els productes frescos que van baixar els preus al novembre van ser les llimones i les sardines. Ja tenim menú per Nadal!

BON DIMECRES FESTIU I NO ESTUDIEU MASSA !!

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 68

JORDANIA III

Mosaic de quatre fotos de Wadi Rum,per ensenyar-vos que a més de gaudir del desert, de la sorra, de laberints de roca monolítica que s’alcen fins a 1750 metres, de dunes i del color daurat del que us parlava ahir, ve l’hora del menjar i del repòs.

Nosaltres vam pernoctar en un Hotel amb totes les comoditats a uns quants quilometres del recinte que veieu, ja que el grup ha entrat en allò del… estic bé, sinó fos… però les tendes pels més agosarats tenen el seu encant. Cada una porta un número al davant. Quina us agrada que faré la reserva?

El dinar sorpresa que ens havien promès, estava colgat sota la muntanyeta de sorra que veieu i el cuines xef, va donar l’ordre de treure amb una pala la sorra del damunt i, us puc assegurar que al deixar la terral llisa a sota es va veure una tapadora i , oh miracle! no hi va caure cap brossa daurada. Dos beduins van destapar l’artilugi que veieu i ,a dins i al seu punt hi havia daurada i cruixent carn da xai, de pollastre i patates al caliu amb pell.

Tot al seu punt. La cocció segons ens expliquen requereix dues hores. El tall va anar acompanyat d’ amanida verda amb cogombre, olives en abundància, hommos (puré de cigrons amb oli d‘oliva) , muttabal (puré d’albergínia amb oli de sèsam), i una salsa molt picant composta de tomàquet,menta trinxada, julivert i un tipus de bitxo. De postra una taronja. El pa sempre de pita okhobz, molt bo sobretot si està calent. Per beure aigua, no està permès l’alcohol ni el porc. Per acabar un te calent amb cardamom.

Dinàrem dins d’una haima improvisada. A dins uns taulons llargs feien de taula, nosaltres asseguts al voltant en un divan, guarnit de coixins solts, que amb bona voluntat eren còmodes.

Una experiència un xic turística i en part real de la vida beduïna en el desert.

PARIS Y LAS OLIVAS

(Fragmento de)
En busca del tiempo perdido

(conocido como "la magdalena de Proust" :P)

Y muy pronto, abrumado por el triste día que había pasado y por la perspectiva de otro triste día tan melancólico por venir, me llevé a los labios una cucharada de té en la que había echado un trozo de magdalena. Pero en el mismo instante en que aquel trago, con las migas del bollo, tocó mi paladar, me estremecí, fija mi atención en algo extraordinario que ocurría en mi interior. un placer delicioso me invadió, me aisló, sin noción de lo que causaba. Y él me convirtió las vicisitudes de la vida en indiferentes, sus desastres en inofensivos y su brevedad en ilusoria, todo del mismo modo que opera el amor, llenándose de una esencia preciosa; pero, mejor dicho, esa esencia no es que estuviera en mí, es que era yo mismo. Dejé de sentirme mediocre, contingente y mortal. ¿De dónde podría venirme esa alegría tan fuerte? Me daba cuenta de que iba unida al sabor del té y del bollo, pero le excedía en mucho, y no debía ser de la misma naturaleza. ¿De dónde venía y qué significaba? ¿Cómo llegar a aprehenderlo? Bebo un segundo trago, que no me dice más que el primero; luego un tercero, que ya me dice un poco menos.

[...]

Vuelvo con el pensamiento al instante en que tomé la primera cucharada de té, y me encuentro con el mismo estado, sin ninguna claridad nueva. Pido a mi alma un esfuerzo más que me traiga otra vez esa sensación fugitiva.

[...]

Y luego, por segunda vez, hago el vacío frente a ella, vuelvo a ponerla cara a cara con el sabor aún reciente del primer trago de té y siento estremecerse en mí algo que se agita, que quiere elevarse, algo que acaba de perder ancla a una gran profundidad, no sé el qué, pero va ascendiendo lentamente; percibo la resistencia y oigo el rumor de las distancias que va atravesando.

[...]

Y de pronto el recuerdo surge. Ese sabor es el que tenía el pedazo de magdalena que mi tía Leoncia me ofrecía, después de mojado en su infusión de té o de tila, los domingos por la mañana en Combray.

[...]

Y como ese entretenimiento de los japoneses que meten en un cacharro de porcelana pedacitos de papel, al parecer, informes, que en cuanto se mojan comienzan a estirarse, a tomar forma, a colorearse y a distinguirse convirtiéndose en flores, en casas, en personajes consistentes y cognoscibles, así ahora todas las flores de nuestro jardín y las del parque del señor Swann y las ninfeas del Vivonne y las buenas gentes del pueblo y sus viviendas chiquitas y la iglesia y el Combray entero y sus alrededores, todo eso, pueblo y jardines, que va tomando forma y consistencia, sale de mi taza de té.

Homenatge a en Rafael que, a l'igual que Proust, davant d'un plat d'olives torna a la seva infantesa i a la taverna a on anava el seu pare, i escriu un relat deliciós.

MARISA