A EMPENTES I RODOLONS

BON DIA:
Segueixo el tema d'ahir.


Literatura.
Quan la Marisa i jo teniem uns disset anys, varem anar a El Escorial.  Jo recordava amb detall, ves per on, la biblioteca del Monestir.  I al tornar a veure-la, vaig quedar parada. Tot era igual al que recordava! Es ben curiós que alguns records queden tan ben fixats.  Qui m'havia de dir en aquells moments que m'acabaria fent una "lletraferida". No vaig prendre nota de les obres més notables i ara no vull ficar la pota, però si puc dir que entre les obres úniques d'aquesta biblioteca que té més de 40.000 exemplars, hi ha un manuscrit d'una de les obres de Santa Teresa.

Seguint en el tema de literatura, a l'hotel a on ens allotjem quan anem a Madrid, a la Gran Via,  va estar Hemingway durant la guerra española. (Voldria posar les fotos més petites però ara no m'enrecordo com es fa).

 

 

 

 

 

I ja ficats a l'ambient literari, varem anar a prendre un gin tónic al Café Gijón.  No hi havia cap escriptor que jo conegués però està ple de fotos de clients i sempre dona una certa emoció pensar que el seu esperit pulula per allí.  A veure si s'enganxa alguna cosa!

 

I per acabar aquesta sortida festivo-cultural, varem estar, com no, al Museu del Prado. Les exposicions temporals força bones, unes millors que d'altres, com es lògic.  " Las Furias (Alegoria política y desafío artístico)", amb quadres de les fùries Ticio -o Prometeo-, Tàntalo, Ixión i Sísifo,  per Rubens, Miguel Angel, José de Ribera, Tiziano, etc.   Casi nà!
De Rubens hi ha també una exposició interessant.  Els tapissos que la infanta Isabel Clara Eugenia (filla de Felip Ii) li va encarregar per a "El triunfo de la Eucaristía".  Hi ha uns quants tapissos i tots els models que va pintar Rubens per a la seva execució.  S'han restaurat els quadres treient tot el que s'havia afegit posteriorment i canviant el bastidor  posant unes motlles que s'adaptin a la natural curvatura de la fusta.
Una sala dedicada a un pintor de Cantabria que no coneixiem:  Rogelio de Egusquiza, coneixedor de Wagner i gran admirador de la seva obra.  Són els quadres que va pintar inspirat per l'ópera Parsifal. També hi han dibuixos, "aguafuertes" (com es diu en català?) amb la mateixa temática i inclus un bust de Wagner fet en bronze.  Sempre he trobat admirable els artistas que saben fer pintura i escultura alhora!
I a la Sala Várez Fisa, un mecenas barcelonés, "Arte español del Románico al Renacimiento". Serà perque aquí tenim tanta pintura románica i gótica, o perque ja estavem esgotats, aquesta exposicio la varem pasar a la lleugera.

Com veieu, hi ha material per a recomanar una visita a "la capital del imperio", malgrat la seva alcaldesa, si s'aprofita, a més a més,  per a fer unes tapes als carrerons al costat de la Puerta del Sol. 

A EMPENTES I RODOLONS

Bon dia a tots:

Maria Dolors i Rafael.  Ara que ja no treballo gairebé cada dia entro al blog i m'interessen les vostres aportacions.  Es cert que no les comento però em sabría greu que no tinguessim aquest vehicle de comunicació. 

Ja sabeu que jo normalment utilitzo el bloc per a informar-vos d'esdeveniments que m'han agradat.  Ara bé a tó perquè hem fet una escapada a Madrid (i un dia al Escorial), que podem recomanar.

Teatre.- Al Bellas artes  "En el estanque dorado" amb Lola Herrera i Héctor Alterio.  Una obra molt maca sobre la vellessa, la soledat, les relacions familiars.  Havieu vist la peli amb Henry Fonda i Katherine Hepburn?  Les interpretacions dels protagonistes son magnifiques (els altres tres actors queden una mica desdibuixats al seu costat) i una posada en escena molt adeqüada. Varem disfrutar.

 

Exposicions.  La Fundació Mapfre (Pº Recoletos, 23) ens ha sorprés sovint amb bones exposicions.

Actualment tenen dos molt bones: "Picasso en el taller" i "Pontormo- dibujos".

 

 

 

 

La de Picasso és, com va dir en Marçal, un Picasso com "cassolà".  Hi ha moltes pintures, dibuixos, esborranys, apunts, de totes les èpoques.  S'inicia l'exposició amb el seu primer autorretrat, que és el que he reproduit.  Hi ha moltes versions de "El pintor i la model" inclús en tres peces de ceràmica. Molts dibuixos i quadres dels diferents tallers que va tenir i  a on pot veure's molt bé la llum de la Costa Blava.  I per arrodonir-ho, vàries fotos d'ell pintant, algunes fetes per la seva dona Jacqueline.

 

 

 

Pontormo.-  Ens ha sorprés molt agradablement.  No coneixiem gaire els seus dibuixos que provenen, la majoria, de la Galeria dels Uffizi de Florència.  Tenen una força extraordinària, fets amb sanguina, llàpis, carbó, i una expresivitat  molt eloqüent.  Són molt curiosos els treballs o estudis preparatoris del que desprès serien obres importants. Els setanta dibuixos de Pontormo s'acompanyen d'alguns de Durero, Tièpolo, Rembrandt etc. com a contrapunt.   Si teniu ocasió, no us la perdeu.  No se perquè Mapfre no fa a Barcelona aquestes exposicions tan rodones.

 

I demà segueixo, que encara hi ha molta teca.

LA TRESCA I LA VERDESCA

   

TARDOR PER A TOTHOM

El dia, avui, està boirós i tristoi. És una metàfora de l'estat general després de les elcccions?
Si hem estat un temps entre el sí però no, potser sí però ves a saber, ara seguim amb més dubtes encara. Hem votat sense que ben bé estiguéssim segurs que fos la millor opció, o sí, però no una completament al nostre gust. Ara no ens queda sinó esperar i no posar-nos en el to catastrofista dels que auguraven que res no canviaria. Segurament sí que canviaran algunes coses; ja sabíem que empreníem un camí de llarga durada. Ves a saber quina serà la recompensa quan arribem "al cim de la pendent". Procurem no relliscar i clavar-nos una patacada. Ara que això, ara, ja no està a les nostres mans. Només ens cal anar amb compte i si per cas, agafar un bastó.

    Aquest cap de setmana hem estat a Sant Julià i ahir varem fer una caminada fotogràfica i tardoral estupenda (ja sé que és una paraula que en català no existeix, però la caminada va ser exactament això). Us envio unes quantes fotos.

LA TRESCA I LA VERDESCA

El camí des de Vilafranca fins a l'Arboç és una serralada de ginesta esplèndida. En una setmana tot està diferent i sembla que ara si ja tenim els millors dies de la primavera. Els ensurts de núvols i pluges entremaliades han donat pas als verds, tocs de roselles i mils de flors. La vegetació en general està  a punt de rebentar d'un moment a l'altre i els ocells impacients vigilen els fruits dels cireres, la prunera, les serbes... que tot just comencen a tintar-se de rosa. Per cert, les roses que la setmana passada eren poncelles avui m'han rebut en un espetec de taques grogues a les que fan de contrapunt unes d'un roig fondo, com de saló del segle XIX.

Estic sola i la pau és una línia blanca en el cel blavissim. A sobre meu Liceu de piuladisses i parrupeigs. Dos llorigons salten, perseguits per una garsa tan grossa com ells i jo menjo pa amb tomàquet, amanit amb olor de lligabosc.

LA TRESCA I LA VERDESCA

Avui he anat a Sant Julià amb la meva amiga Edelmira. Feia, ja ho heu vist un dia meravellós i per primer cop, entrant a la casa m'ha fet bona impressió. La feina feta comença a notar-se. Us envio unes quantes fotos més per anar completant l'àlbum , encara que espero que les vostres, el dia que hi anem plegats em descobreixin aspectes inesperats.

LA TRESCA I LA VERDESCA

Boira a la carretera a quarts d'onze                             Fantasmagòrica


Aquest cap de setmana hem estat a Sant Julià. Feia força fred però hem treballat tant que ni ho notavem. Ara que ja s'han acabat les goteres, les canonades ens han preparat un festival Buigas amb aigua que sortia pels llocs més impensats i inversemblants. Em pregunto si arribarem a poder gaudir d'un cap de setmana "normal". Els meus records de passejades i excursions i que per pura nostàlgia em vindria de gust de fer, de moment, són una entelèquia. Sort que el castell, Cànoves, Pleuna, Altarriba, la Quintana i l'Albareda segueixen al seu lloc tot i en alguns casos "modernitzats", convertits en restaurants, o altres coses pitjors. Cal que ens afanyem abans el progrés no els engoleixi a igual que s'ha cruspit els prats, les vaques, els moixernons, els aplecs i molts camins, cases i personatges. Ai el progrés! Ai la nostàlgia! Només (i és molt) ens queda l'escriptura i el seu poder d'evocació i recreació

Molses al peu de les  bardisses                              Entre fulles seques, apunten les violetes

a empentes i rodolons

CAP DE SETMANA A LA CAPITAL D'ARA I LA D'ABANS.

El viatge en AVE a Madrid ja va començar bé. La peli que ens van posar era "LA RED SOCIAL" recomenada pel profe del taller i que em va agradar molt (en Marçal ja l'havia vist). Adequada per a nosaltres els iaios, que ens costa molt entendre aixó de les xarxes socials i la comunicació global.
Exposició de DELACROIX, només regular, no recordo a on la vam veure.
Teatre.- "PURGATORIO" d'Ariel Dorfman. ¡Fantàstica! El text no te desperdici i la interpretació de Viggo Mortensen i Carme Elias, emocionant. La fan a "Naves del Español- Matadero" un espai original i que aprofita les naus del matadero. Crec que era a la nostra Sala, la 2, que posava a la porta alguna cosa semblant a "despiece de cerdos". Metro Legazpi. Estan a Madrid fins al 18 de desembre. Si no teniu ocasió d'anar-hi, espero que vindran a Barcelona. Vam anar divendres i les localitats estaven exhaurides (s'esciu així?) i l'estan fent des del dia 4.
Sopar.- "Borsalino", és un restaurant petit italià, al barri de Malasaña, al costat de Chueca. la mestressa es amiga d'en Marçal i el tracte és estupendo.
El dissabte el vam dedicar a Toledo. El viatge en tren es mitja hora. I de l'estació mateix surten autobusos que et deixen al costat de la Plaza de Zocodover, centre de la ciutat.
La casa del GRECO està molt ben arreglada, i com espai per a exposicions resulta molt lluminosa. Hi ha quadres interessants i a més a més t'ensenyen les obres que tenen allí i d'altres del Greco mitjançant unes filmacions acurades. Vam disfrutar! També ho recomanen.
Tot Toledo resulta engrescador, la Sinagoga del Tránsito, Santa Maria la Blanca, etc. Si fa temps que no hi aneu, val la pena tornar-hi.
Diumenge.- XOCOLATA AMB XURROS.- A la xocolateria que té la casa VALOR, aprop de la Plaça del Callao. Més típic, impossible!
Feia fresca però el sol lluía molt i s'estava d'allò més bé. Vam deixar les maletes a la consigna de l'estació d'Atocha i van recòrrer Madrid. Primerament, la CUESTA DE MOYANO, amb tot de casetes de venda de llibres de vell. Magnífic! T'enduries tot! Jo vaig feriar-me "Guerra y paz" per 10 euros, en una edició rústica, en un sol volum.
Passeig pel RETIRO, molt cuidat, feia molts anys que no hi anava, i va agradar-me molt. Hi havia gent, però com que es tan gran, podies sentir els ocells i passejar sentint volejar les fulles dels arbres. Un gustàs! Aperitiu al bar que hi ha al costat del llac, aquí la pau ja quedava una mica diluida pel xivarri de nens i grans, però s'estava francament bé. En aquests moments es quan hom pensa que la crisi ha fugit. Tant de bó!
L'HERMITAGE al PRADO.- Aquest era el motiu principal de l'anada a Madrid. Teniem les entrades agafades des de Barcelona i val la pena fer-ho així. Ens havien reservat les 2 del migdia, una bona hora per dinar tardet, païda la xocolata.
"Lujo del més lujo" en tota l'exposició! Començant amb l'or dels escitas i acabant amb joies de Fabergé, i al mig pintura i escultura de totes les époques i de qualité! Algunes peces són memorables, d'aquelles que estan reproduïdes als llibres d'art. També molt recomenable!

I aquí acaba la relació del més notable de la nostra escapada a Madrid i Toledo. A veure si teniu ocasió de fer alguna cosa semblant.

a empentes i rodolons

Què m'en dieu del Castell de Papiol? La Maria Dolors i la Marisa ja m'han contestat. Falta saber el parer de la Maria Teresa i en Rafai la Susi.
Espero resposta