Em
vaig preparar fent un repàs de la historia de Grècia i la seva mitologia, uns dies
abans de la veure al Liceu ELEKTRA. Lluny del meu record les classes de
història de la professora Maria Comas a
l’Institut Maragall: la Guerra de Troya, Agamenon i Clitenmestra, les seves
tres filles, el fill Orest, i un llarg reguitzell de noms i fets.
Aquesta
representació de la tragèdia de Sófocles, amb música de Richard Strauss i
llibret d’Hugo von Hofmannsthal, ve precedida de molta expectació, ja que la
direcció d’escena va ser concebuda per Patrice Chéreau, director escènic i
cineasta, qui la va estrenar a Aix-en-Provence el 2013, poc abans de morir. El nou director, Vicent Huguet, va ser
el seu ajudant llavors.
S’ha
trobat la correspondència entre Strauss i
Hofmannsthal. A distància es comunicaven com avançava l’obra, un en
la música i l’altre en la lletra , això feu que el lligam fos tan estret
que el resultat fos perfecte.
Strauss,
recorre a una música de gran contundència i virulència, incloent-hi
dissonàncies i un llenguatge que flirteja amb
la atonalitat
Josep
Pons en la direcció musical, té sota la seva batuta vuitanta-set músics, que amb els seus
instruments, ocupen el fosso amb un cert estretor. Gran interpretació de la
difícil música de Strauss.
Segons
alguns comentaristes la música de Strauss, marca un abans i un després en la
musica del segle XX. Les dissonàncies fan, però, que molta gent acostumats a la música anterior,
no els hi agradi.
El
repertori excel·lent, Evelyn Herlitzius, soprano alemanya; és actualment la
millor cantant d’Elektra, i Adrianne Pieczonka, soprano nascuda a Toronto, la germana
en el paper de Chysothemis, l’acompanya en la mateixa tessitura. Les dues
excel·lents. El rol de mare,
Klytamnestra, a càrrec de Waltraud Meier
mezzo, va ser molt aplaudida. La resta de cantants també van estar a l’altura.
La
decoració del palau d’una escenografia
minimalista, Colors foscos des del negre al gris, fa que res no destaqui
i el protagonisme caigui tot sobre Elektra, reclosa al soterrani i vestida amb robes esquinçades.
Obra situada en un temps indefinit. Patrice Chéreau mostra de manera magistral els caràcters i la vessant humana que hi ha
darrera la tragèdia d’Elektra
Actualment
totes les grans produccions no van mai soles, son coproduccions de dos teatres o més.
Aquesta vegada eren cinc: Gran Teatre del Liceu, Teatro allà Scala de Mila, Metropolitan Nueva
York, Festival d’Aix-en-Provence, Staatsoper de Berlin, i Opera de Hèlsinki.
Em
va agradar molt tant la posada en escena com la música. Òpera en un acte, durada de 1h.i 50 min. No coneixia l’obra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada