divendres, 22 de juliol del 2016

TRESCAVERDEJANT AL MEU JARDÍ

.

Sota el toldo, a l’hora tonta de després de dinar, un ventet de marinada convida al descans. Ulls tacats o bé oberts, la immobilitat fa que les bestioles que em rodegen no em tinguin en compte i es converteixen en un niu de coneixements del món animal.
 Avui, una parella de puputs que normalment intenten passar desapercebudes, ramblegen impunement amb aires distingits. A ella només li falta dur un  vano i sabates de taló i a ell un barret de copa i un rellotge de butxaca. Mouen el cap com si anessin al Liceu. Potser els agradaria que la Maria Teresa els expliqués l’argument i el cant de l’obra; o ara que ho penso bé podrien venir de la reunió constituent del PDC, tan cofoia ella, la puputa, i tan independentista ell, el puputo.

1 comentari:

  1. M'encantaria comentar als teus puputs la música de "La flauta màgica" tan singularment representada aquests dies al Liceu.
    M'agrada la teva prosa poètica que empres aquest estiu.

    ResponElimina