.
Sota el toldo, a l’hora tonta de després de dinar, un ventet de marinada convida al descans. Ulls tacats o bé oberts, la immobilitat fa que
les bestioles que em rodegen no em tinguin en compte i es converteixen en un
niu de coneixements del món animal.
Avui, una parella de
puputs que normalment intenten passar desapercebudes, ramblegen impunement amb
aires distingits. A ella només li falta dur un
vano i sabates de taló i a ell un barret de copa i un rellotge de
butxaca. Mouen el cap com si anessin al Liceu. Potser els agradaria que la
Maria Teresa els expliqués l’argument i el cant de l’obra; o ara que ho penso
bé podrien venir de la reunió constituent del PDC, tan cofoia ella, la puputa,
i tan independentista ell, el puputo.
M'encantaria comentar als teus puputs la música de "La flauta màgica" tan singularment representada aquests dies al Liceu.
ResponEliminaM'agrada la teva prosa poètica que empres aquest estiu.